1. Gógol construeix l’argument de l’obra a partir d’un malentès; les autoritats d’una ciutat prenen el jove Khlèstakov per un inspector del govern. Després de veure l’obra, feu un esquema de l’argument i situeu aquesta confusió en el punt de partida.

2. W. Shakespeare (1564-1616) va escriure La comèdia dels errors a partir dels malentesos provocats por dues parelles de germans bessons; J. B. Molière (1622-1673) també va utilitzar aquest recurs a El malalt imaginari i Les precioses ridícules.
Llegiu els arguments d’aquestes peces teatrals i compareu la manera com s’utilitzen els malentesos per a la construcció d’una obra d’humor.

3. El vestit nou de l’emperador és una de les obres que es representen al TNC aquesta temporada. Recordeu l’argument del conte? Quins elements hi ha en comú amb L’inspector?

4. Tal com recorda R. San Vicente al web del TNC, L’inspector parteix d’una situació ben real. Cansats de veure que en els transports públics els càrrecs del govern anaven més bé que els passatgers «normals», Puixkin va proposar a Gógol de fer una broma: «enviar per endavant un amic que digués a l’estació de postes que arribava un inspector, a veure si d’aquesta manera se’ls tractava una mica millor». Penseu en l’última broma que heu fet. Podria ser l’embrió d’una obra literària. Feu-ne un esbós.

5. El malentès de l’obra es basa en dos equívocs complementaris: per una banda, els vilatans prenen Khlèstakov per qui no és i, per una altra, ell se n’aprofita i es fa passar per qui no és. Sense arribar als extrems descrits a L’inspector, aquesta situació es pot produir en la vida quotidiana.

a)Poseu en comú relats de situacions personals en què us hagi pogut passar alguna d’aquestes dues situacions.
b)Després escriviu un petit diàleg en què es faci palesa la confusió.

6. El tema principal de l’obra és la corrupció, una corrupció provocada per la cobdícia dels protagonistes. Comenteu si trobeu versemblant l’actuació de les diferents autoritats de la ciutat. Discutiu aspectes com:

• Podria donar-se aquesta situació a qualsevol altre país? I en l’actualitat?
• És una obra radical, en favor de canvis polítics i socials radicals?
• Critica el sistema de classes a la Rússia del XIX? Apunta solucions a la corrupció?
• És conservadora?
• Què sembla real i què sembla exagerat?
• És possible que el veritable inspector, el representant del Tsar, sigui incorruptible?
• Hi ha esperança?

7. Moltes obres de ficció utilitzen la carta com un recurs dramàtic. Les cartes confereixen versemblança i realisme a l’argument. Al començament de l’obra veiem que l’alcalde d’una ciutat de províncies llegeix la carta que li envia un amic amb una informació confidencial: les autoritats de Petersburg han enviat un inspector a la seva ciutat. La por de l’alcalde que es descobreixi la corrupció que regna a la ciutat provoca un seguit de malentesos.

Suggeriu diferents maneres per les quals podia haver arribat la notícia a l’alcalde, per exemple: «La dona de l’alcalde escolta una conversa a l’oficina de correus.»

8. Sembla ser que L’inspector portava com a epígraf «No blasmis el mirall si la teva cara és torta.». Escriviu un text curt que expliqui la relació que hi ha entre aquesta frase i el missatge que a parer vostre transmet l’obra.

9. Fiódor Dostoievski (1821-1881) va utilitzar la forma epistolar per a la seva primera novel·la Pobra gent, que va escriure l’any 1846 inspirant-se en l’obra El capot de Gógol. L’argument d’aquesta obra es construeix al voltant de les cartes entre dos amics que lluiten per sobreviure en unes circumstàncies adverses.

Poseu en comú les obres de ficció (novel·les, contes, pel·lícules…) que recordeu en les quals una carta (o la correspondència entre dos protagonistes) té un paper rellevant. Discutiu en cada cas quina funció tenen les cartes.

10. Khlèstakov necessita explicar què li ha passat i escriu una carta al seu amic. Quan el cap de correus obre la carta i llegeix el seu contingut es descobreix el malentès.

Feu un resum del contingut de la carta de Khlèstakov (a l’escena setena de l’obra), tenint en compte que aquest resum es podria utilitzar per a un possible fulletó informatiu de la visita del vostre grup al TNC. Discutiu el disseny que hauria de tenir aquest fulletó.

11. Quan l’alcalde rep notícies de l’arribada d’un inspector explica el somni que ha tingut la nit anterior:

ALCALDE
Aquesta nit he somniat cinc rates monstruoses, grosses, fastigoses, cinc rates amb cares humanes…

JUTGE
Cares d’inspector general.

ALCALDE
Cinc rates amb les vostres cares. I totes cinc se m’han acostat, m’han ensumat i han començat a rosegar-me els dits dels peus, volien devorar-me… un malson terrible.
(Escena Primera)

Recordeu com, a l’Antic Testament, Josep va interpretar els somnis del Faraó.
Escriviu un monòleg en el qual una persona, per exemple Advòtia, la criada, faci una altra interpretació del somni de l’alcalde.

12. Poseu-vos d’acord amb una possible definició de «persona religiosa». Després de veure l’obra recordeu els moments en els quals l’alcalde fa algun comentari de tipus religiós. Discutiu si es pot considerar que l’alcalde és una persona religiosa i la manera com ell entén la religió:

ALCALDE
Què voleu dir? M’esteu acusant d’alguna cosa? No tinc res a amagar. Que és un defecte que la gent sigui agraïda?... L’agraïment i la generositat són virtuts cristianes. El que passa és que vos no creieu en Déu, senyor jutge. Vos no aneu mai a l’església. Aquest és el vostre problema. Jo almenys tinc religió, i per això sé que si rebutgés una persona que amb temor de Déu, amb el cor obert i amb l’ànima despresa va a oferir-me un xal per la meva esposa, no només l’ofendria a ell sinó també ofendria Nostre Senyor. (Escena Primera)

13. Al començament de l’obra, l’alcalde explica a la resta d’autoritats de la ciutat que els ha de donar una notícia «lamentable… perillosa, nefasta, espantosa, desoladora… En definitiva, és un fàstic de notícia» (Escena Primera).

Feu una pluja d’idees amb diferents adjectius per definir:

a) l’obra;
b) Maria Antonovna, la filla de l’alcalde,
c)i l’escenografia.

14. A l’escena primera es llegeix la carta on s’anuncia l’arribada de l’inspector. Després de llegir les primeres línies, la directora de l’escola comenta:

DIRECTORA COL·LEGI
Oi, aquesta carta comença com un conte que diem a l’escola: «Vet aquí que una vegada, un funcionari, va posar-se en camí...»(Escena Primera)

Seguiu les indicacions de la directora i feu un resum de l’argument de l’obra com si fos un conte tradicional.

15. Les actituds morals dels personatges de l’obra oscil·len entre la cobdícia, que es manifesta a través dels intents de suborn, i l’engany i el frau muntats pel fals inspector i el seu criat. Organitzeu un debat sobre qui us sembla més culpable, si la persona que suborna o la persona que es deixa subornar. Amb independència del judici moral, quins personatges us semblem més simpàtics?