1. Què coneixeu de Mallorca? Feu una pluja d’idees per comprovar quants de vosaltres hi heu anat alguna vegada o hi teniu alguna relació familiar o d’amistat. En un mapa de l’illa, situeu els vostres noms en els llocs que coneixeu.

2. Mireu de definir l’illa de diverses maneres:

a) Primer amb una paraula
b) Amb una frase
c) Amb un eslògan

Comproveu quants heu coincidit amb la paraula, amb la frase i amb l’eslògan. Després d’haver vist l’obra, discutiu si s’adiu amb la vostra idea de Mallorca.

3. Agafeu un mapa de Palma de Mallorca i aneu resseguint tots els llocs que s’esmenten a l’obra:
Plànol de Mallorca
-Badia de Palma i el Terreno (Esc. 2, esc. 14)
-Castell de Bellver i Gènova (Esc. 2)
-Barri Antic de Palma i la seu (Esc. 3)
-Teatre Principal (Esc. 8, 13)
-Círculo mallorquín (Esc. 11)
-Carrer Argenteria (Esc. 18)
-Sta. Catalina (Esc. 21)
-Teatre Líric, es Born, Mercat, Gran Hotel, Rambla i cementiri de Son Tril·lo (Esc. 25)

Composeu una pàgina web amb les fotografies de tots aquests indrets.

4. Les cases senyorials de Palma tenen patis bellíssims, que es poden visitar. Atès que Dona Obdúlia viu en una gran casa del barri antic de Palma, quin pati triaríeu per situar la casa de Dona Obdúlia? Consulteu la web:
Patis de Palma

5. Mort de dama va ser publicada per primera vegada l’any 1931; després, l’autor en va fer una revisió i va donar-la per definitiva en l’edició de 1966. Rafel Duran, el director escènic de l’obra, la situa al 1920, i nosaltres la veiem el 2008:
a) Quins aspectes de l’obra creieu que van ser profètics quan es va escriure ?
b) Quins altres penseu que han deixat d’existir?

6. En començar l’obra, dona Obdúlia manifesta allò que per a ella són les veritats fonamentals:

Dona Obdúlia: (…) Primer: que ses cases amb ses entrades estretes són cases mossones, burgeses. Dins de ses cases d’es senyors hi ha de ploure. Amb això vull dir que han de tenir un bon pati.
Segona: que sa noblesa de Palma és sa primera del món.
Tercera: que sa família Montcada és sa primera entre totes ses famílies de Mallorca. S’escut d’armes familiars, que va venir amb el rei en Jaume per sa conquista, ho du escrit:
Déu no puc ser-ho, rei no vull,
Príncep me’n ric: Montcada som.
I quarta: que el món se divideix en dos grups molt grans: es de ses persones sensates, que pensen com jo, i es d’es pertorbats, que opinen d’una altra manera.

a) A partir d’aquest fragment, quines diferències es poden establir entre les classes socials? Quina jerarquia estableix dona Obdúlia?
b) Indiqueu quins personatges representen cada classe?

7. En un moment determinat, na Remei Huguet comenta l’enterrament del marquès de Collera:

REMEI HUGUET: Dona Obdulieta, si hagués pogut veure quin enterrament que li han fet an es marquès de Collera...se veu que ha estat lluïdíssim. Apoteòsic. Hi havia totes ses classes socials nobles, batles de poble, periodistes, cacics... (Esc. 16)

¿Quina visió del món es desprèn d’aquesta afirmació? Coincideix amb la que té Dona Obdúlia?Feu un debat sobre què defineix exactament una classe social.

8. La premsa juga un paper molt important en el desenvolupament de l’obra. Veiem la redacció de El Adalid, el setmanari Bé hem dinat, Violeta Parra llegint La Vanguardia i en diversos moments llegim algunes notes i gasetilles respecte a diverses qüestions. Sabem que El Adalid falsifica la realitat quan notifica que el marquès de Collera va morir “rodeado de los suyos”. Això és una gran ironia, perquè, en realitat el marquès va morir en una casa de meuques. Però la veritat no s’arriba a publicar perquè la policia fa retirar tota l’edició del setmanari del partit republicà. Adopteu el rol de periodistes de l’època i redacteu la notícia tal com devia aparèixer en aquest setmanari. A més, podeu redactar:

-una notícia de l’arribada de Miss Carlota Nell a l’illa,
-una entrevista a Aina Cohen,
-l’anunci del ball del Círculo on assistirà dona Obdúlia,
-un article de fons sobre l’impacte dels turistes a Mallorca (cal que recordeu que som als anys 20!).

9. A l’obra s’ha pretès conservar la variant mallorquina en la parla de tots els personatges. Els responsables de la versió que podem escoltar al TNC són Joan Veny, Carme Planells i el mateix Rafel Duran. Abans d’anar a veure l’obra, recordeu quins són els trets característics de la llengua de les illes. Quan hi aneu, procureu retenir tots els trets que copseu quan parlen els personatges. Per exemple: el parlar salat, expressions com “idò”, l’eliminació de la a en les paraules esdrúixoles acabades en ia: glòria, la corba melòdica de les frases, etc.

Distingiu:
a) Trets fonètics
b) Trets morfosintàctics
c) Trets lèxics

10. Quin paper juga el castellà a l’obra. Qui el parla i quan?

11. La poetessa Aina Cohen escriu uns versos per descriure el vestit de pagesa mallorquina i fer-ne una lloança. En l’obra que veureu al TNC els versos, són, en realitat, del poeta Alcántara Peña, i són aquests:

Sabatetes escotades
Calces roges, foc encès,
Un vestit tot fet de seda,
Tot llis, net i ben lluent.

Una creu pel coll penjada
D’un rebosillo lluent.
Uns botons d’or en els braços
I en el dit sols un anell.

Un rebosillo ben curro
Enfortit just un paper
Mostra per entre les malles
Un coll més banc que la neu.
(...)
Un giponet mig de sarja
Que li cau de lo més bé,
I un cosset més prim encara
Que les soques d’ametler.
(Escena 24)

a) Consulteu la web:
Indumentària mallorquina
i mireu d’identificar les peces que es mencionen.
b) Quantes peces seríeu capaços d’identificar en el vestit de catalana?
c) Agafant el model d’aquest poema, feu una descripció, de cap a peus de la indumentària que porta algú de vosaltres.

12. En altres moments, les composicions poètiques d’Aina Cohen resulten una mica ridícules. Per exemple:
Gloria a la más hechicera
De las damas mallorquinas
Que se llama Doña Obdúlia
Y tiene las manos finas
(Esc.18)

Feu quatre versos sobre el vostre millor amic/amiga, seguint l’estructura de la composició que acabeu de llegir. Podeu fer-los en català o en castellà, però sempre han de tenir un cert aire ridícul.

13. Carlota Nell pretén documentar-se sobre l’autèntica essència dels mallorquins. De les seves observacions resulta un llibre que es diu Cementerios, que cau molt malament entre els amics de Dona Obdúlia. “Vénen i en quinze dies ho volen conèixer tot”, diu l’advocat a l’escena 22. Quant temps penseu que és suficient per conèixer un lloc? Si féssiu un llibre sobre el vostre barri, com el titularíeu? Prepareu un guió dels aspectes que ressaltaríeu per donar-lo a conèixer.

14. Carlota Nell compara la visó que té de la ciutat de Palma, des d’El Terreno, amb la pintura de Canaletto, un dels grans artistes del segle XVIII que va reproduir en moltes de les seves obres la ciutat de Venècia. Busqueu una foto de la badia de Palma i simultàniament consulteu:
Olga's Gallery
Recordeu les imatges que s’ensenyen a l’obra i comenteu quina relació es pot establir entre la perspectiva de la ciutat que té la Carlota i les obres de Canaletto?

15. "Violeta de Palma", és a dir, la neboda de Dona Obdúlia, viu a Barcelona i es guanya la vida cantant en cabarets, music-halls o cafès concerts, com ara l'Edèn cafè.

a) quina mena de locals eren aquests?
b) tenint en compte que l'obra se situa el 1920, informeu-vos sobre la vida nocturna a Barcelona durant aquells temps. Podeu trobar informació a:
Viquipèdia: Avinguda Paral·lel
c) quin contrast podia oferir la societat mallorquina de Dona Obdúlia amb la Barcelona de cabarets i cafès concert de Violeta?
d) “Violeta de Palma” actua a Barcelona a l’Edèn Concert. L’escriptor Josep Maria Planas definia aquest local com “la varietat dins de la tradició”. Penseu que aquesta definició escau a un personatge com ella? Per què?