1. El mateix Gógol va fer notar que en algunes escenes de l’obra caldria un mestre de coreografia. Analitzeu els personatges de L’inspector en conjunt. Es podria afirmar que semblen caricatures? Quin és el personatge més ridícul? I el més exagerat? Què tenen en comú totes les autoritats? I els comerciants i la gent del poble?

2. A grans trets, podríem distribuir els personatges de l’obra en dos grans grups. Per una banda, Khlèstakov i el seu criat Òssip, els beneficiaris del malentès. Per una altra, la gent del poble. Els dos grups, en el fons, comparteixen característiques. Quins són aquests trets comuns entre els uns i els altres.

3. Anton Antonovitx, l’alcalde, és un personatge peculiar. És evident que no té una educació sofisticada; a més, és insegur, passa amb facilitat de ser arrogant a molt servicial, i es deixa enganyar. Després de veure l’obra feu una llista de tots els qualificatius que considereu que defineixen el protagonista.

4. Gógol fa una crítica humorística i despietada dels buròcrates. En aquest passatge, l’alcalde explica un càrrec –el de general– no per les funcions i obligacions que comporta, sinó pels beneficis i l’abús de poder que se’n pot derivar:

ALCALDE
General, podria ser general... Saps què vol dir això? Si ets general, quan vas de viatge, sempre tens ajudant que t’ho fa tot, i a les estacions no has de fer cua, tothom t’ha d’esperar... I si arribes a la fonda i no hi ha taula, fots fora a qui sigui, a l’alcalde i tot, i dines tu. (Escena Setena)

a) Convertiu la intervenció de l’alcalde en una breu descripció de quines serien les obligacions reals d’un general honrat.
b) Trieu diversos càrrecs i oficis, com ara director d’una fàbrica, director de cinema, recepcionista d’un hotel. Feu dues columnes: en una poseu les seves veritables obligacions; en una altra quina seria la descripció que se’n faria des d’un punt de vista com el de Gógol a L’inspector.

5. La relació entre Khlèstakov i Òssip té una llarga tradició en la literatura. Es tracta de la relació entre senyor i criat picardiós, astut. Observeu com descriu Òssip el tipus de vida que porten plegats:

ÒSSIP
Però no em queixo, eh, senyor… Ja m’agrada aquesta vida… Teatres, gossos ballarins, honorable senyor cap a aquí, honorable senyor cap allà, amistats, cambreres… I sempre en carruatge, mai a peu… No, ja m’agrada, ja. Només una cosa té de mal: que avui menges com un rei i demà rebentes de gana… (Escena Segona)

Compareu les qualitats d’un personatge amb les de l’altre. Fixeu-vos en qüestions com la presència física, la sinceritat, la intel·ligència, etc.

6. Khlèstakov fingeix haver escrit òperes. Quan la directora de l’escola el contradiu amb relació a l’autoria d’una obra, ell afirma que signa amb pseudònim. La realitat, com és obvi, és que la trilogia de Fígaro, escrita per P. A. de Beaumarchais (1732-1799), va inspirar W. A. Mozart (1756-1791) per escriure Les noces de Fígaro. L’autor del llibret va ser Lorenzo Da Ponte. El compositor Gioachino Rossini (1792-1868), també a partir de l’obra de Beaumarchais, va fer El Barber de Sevilla, amb llibret de Cesare Sterbini.

Compareu l’argument d’aquestes dues òperes amb l’argument de L’inspector. Observeu similituds i coincidències pel que fa a fer-se passar per un altre.

7. La gana amenaça Khlèstakov i el seu criat. El primer ironitza sobre la situació amb aquestes paraules: «Quina gana, per Déu! He mirat de llegir poesia, per veure si m’acostumava a passar gana, però a això de la gana no s’hi acostuma ningú.» (Escena Segona)

Què s’afirma de manera literal en aquest fragment? De quina informació no dita cal disposar per interpretar-les?

8. Els personatges parlen moltes vegades amb exageracions i hipèrboles. Llegim com Khlèstakov descriu un rostit que troba dolent:

KHLÈSTAKOV
El diable ho sap, què és. Però no rostit. Canalles... Se’m faran malbé les barres, només que me’n mengi un mos. Infames... Perdularis... Aquesta vedella va morir abans que jo nasqués i tots aquests anys han guardat la carn en un femer per servir-me-la avui... (Escena Segona)

a) Amb quins adjectius podríem resumir el que pensa el personatge sobre la carn?
b) Ara imagineu que troba el rostit deliciós: tendre, sucós, ben adobat. Inventeu unes frases exagerades per descriure’n l’excel·lència.

9. «Khlèstakov és qualsevol cosa menys un estafador professional: el que li passa és que s’oblida que està mentint, i està gairebé a punt de creure’s el que diu»: aquestes paraules són del propi Gógol per referir-se al seu protagonista. Coincidiu amb l’opinió de l’autor de l’obra? Penseu que en el fons hi ha intenció d’enganyar?

10. Anna, la dona de l’alcalde, i Maria, la filla, discuteixen sobre la seva capacitat de seducció a partir de l’edat que té cadascuna. Maria considera que la seva mare ja és tota una senyora i que ja no té edat per a aquestes coses. Anna, pel contrari, creu que la seva filla és massa jove. Imagineu que porteu un consultori amorós i escriviu una carta a cadascuna de les dues, a favor o en contra dels seus punts de vista; no oblideu que el possible futur enamorat és Khlèstakov.

11. Anna, la dona de l’alcalde, nerviosa per la discussió amb la seva filla, no aconsegueix acabar les frase que enceta. Adopteu el seu paper i acabeu-les.

ANNA
Escolta, maca, jo encara no sóc una «senyora»! Bé, sí que ho sóc, però no en el sentit... Sóc una dama, una dama que encara... No, que encara res. Una dama en el millor moment de la seva... (Escena Tercera)

12. La relació entre mare i filla sempre és una relació delicada. Recordeu alguna altra història on mare i filla entrin en conflicte. En el cas de l’obra que es representa al TNC, al costat de qui us posaríeu?

13. Bobtxinski i Dobtxinski formen una parella curiosa i divertida.

a)A quines altres parelles de personatges de ficció us recorden?
b)Imagineu que abans de començar l’obra els dos personatges haguessin sortit a escena per tal de presentar-ne de manera resumida l’argument. Redacteu, per parelles, aquest resum i escenifiqueu-lo.

14. A la primera escena, tot just començar l’obra, l’alcalde adverteix a tots els reunits que la inspecció d’un inspector general pot ser terrible. Ho fa amb aquestes paraules:
ALCALDE
(…) General vol dir que ho voldrà mirar tot: sota les catifes, darrere les portes, a dalt dels armaris, a sota dels llits… Fins i tot les butxaques ens regirarà… (Escena Primera)

Imagineu què podrien amagar el cap de correus, la directora del col·legi, el jutge, el director de l’hospital, el cap de policia i el mateix alcalde que els pogués delatar. Penseu en cada un d’aquests personatges i aporteu una prova (objecte, text, fotografia, etc.) que permeti inculpar-los. Indiqueu el lloc precís on es podia localitzar la prova.

15. El jutge ha estat descrit més com «Nimrod» que com «Salomon». Busqueu informació sobre aquests dos personatges bíblics i relacioneu el seu perfil amb el representant del poder judicial a L’inspector.

16. Cada un dels personatges justifica com pot la seva actuació. Com a exemples, llegiu aquests fragments del cap de correus i del director de l’hospital:

CAP DE CORREUS
No fa poc temps que m’hi practico, i no pas per precaució, sinó per pura curiositat. Us asseguro que no hi ha lectura més interessant. (Escena Primera)

DIRECTOR DE L’HOSPITAL
El tractament que els fem és el més natural. L’última tendència. Medicines cares cap ni una. Per què? L’home és una criatura senzilla. Si mor és perquè havia de morir; si es posa bo, s’hi hauria posat igual. Confiem en la providència. (Escena Primera)

Si a l’obra apareguessin el cap de bombers, el responsable de la funerària i l’arquitecte municipal, com podrien justificar les seves actuacions?

17. A l’escena sisena desfilen tots els personatges, de manera encadenada, oferint diners al fals inspector. Volen que no investigui les seves activitats. Però cap de les dues parts gosa expressar en veu alta que és un suborn. Per aquest motiu, recorren a subterfugis diversos. Quan aneu a veure l’obra, observeu quin tipus d’estratègia utilitza cada personatge.

- Fer veure que són diners trobats a terra (jutge).
- Fer una juguesca (directora escola).
- Fer veure que es tracta d’una recaptació (director hospital).
- Amenaçar amb denunciar per suborn (Bobtxinski i Dobtxinski).

Busqueu altres maneres possibles de resoldre la situació.