1. A la pàgina web del TNC es descriu l’adaptació de la novel·la Aloma, a càrrec de Dagoll Dagom, amb l’etiqueta de «teatre musical». Es pot definir el «teatre musical» com: gènere que combina text parlat, música, cançons i ball. Després de veure l’obra, analitzeu cadascun d’aquests elements i completeu la definició anterior, si ho considereu oportú. Per dur a terme l’anàlisi us poden ajudar les preguntes següents:

a.Música i lletres (a càrrec d’Alfonso Vilallonga): Com es pot definir la música de l’obra? En quins moments se sent només música? En quins altres moments la música acompanya el que diuen els actors i les actrius a l’escenari? Com contribueix la música a reforçar les emocions del text? Quines melodies són més divertides? I quines són les més malenconioses? Quines reflecteixen el pessimisme que impregna tota la història? Amb quins efectes s’aconsegueix transmetre aquestes emocions?

b.Cançons (a càrrec d’Alfonso Vilallonga): Quantes són interpretades només per l’Aloma jove? Com contribueixen a explicar els sentiments de la protagonista? Són diferents de les que interpreta l’Aloma gran? En quins moments canten les dues Alomes juntes? Quines cançons són interpretades per dos o tres protagonistes? Amb quins criteris es fan els agrupaments? En quins moments canten tots els personatges? Quins són els temes principals de les cançons? Quines són les més atrevides? Quines són iròniques?


c.Coreografia (a càrrec de Natàlia Viñas): En quins moments ballen els diferents personatges? Ballen tots? Quins agrupaments hi ha? Què caracteritza el ball entre els protagonistes, Aloma i Robert? Com s’utilitzen els diferents espais i recursos de l’escenari?

2. Abans d’anar al teatre, inventeu una música i una coreografia per a la cançó que interpreten Anna, Robert i Aloma:

L’amor és cec
Mut i tonto
Tant a Zagreb
Com a Beirut
Com a Toronto.
L’amor no rima
Ni adoba res.
L’amor no estima
Ja ho hem après.
L’amor és un càstig.
L’amor em fa fàstic
L’amor és fantàsticament
Cruent
Punyeterament punyent
Dolorosament dolent.
I al final a la llum d’algun fanal
Et clava el punyal.
(Escena 8)

Dues persones s’hauran d’encarregar d’anotar totes les decisions que preneu fins arribar a la música i a la coreografia definitives. Després de veure l’obra, comenteu la proposta de Natàlia Viñas per a la producció del TNC i Dagoll Dagom.

3. Mercè Rodoreda va escriure Aloma l’any 1937, però va revisar el text en profunditat l’any 1969. A la producció del TNC i Dagoll Dagom veiem a l’escenari, de manera simultània, l’Aloma jove, protagonista de la història, i l’Aloma gran, la qual, en paraules de l’autor de l’adaptació, en Lluís Arcarazo, «esdevé la narradora de la història i transmet la veu interior de la protagonista».

Observeu quines diferències hi ha entre el físic, el vestuari i la caracterització de les dues Alomes. Noteu on se situen a l’escenari, els moments en els quals es relleven per a protagonitzar l’acció, els moments en els quals gairebé es toquen, els moments en els quals interaccionen, etc. Comenteu el significat dels diferents nivells de relació.

4.Hi ha molt pocs canvis a l’escenari al llarg de tota la representació. Relacioneu diferents elements de l’escenografia amb algunes de les característiques de l’obra:

5. Aquesta fotografia ens mostra la casa de Mercè Rodoreda quan era petita:



Quina relació pot tenir amb l’escenografia que heu vist al muntatge de Dagoll-Dagom al TNC?

6. La vida dins la casa centra l’acció i el petit món d’Aloma. És interessant veure com l’acció avança a través de les activitats domèstiques, especialment les relacionades amb els àpats. Observeu si hi ha altres aspectes de la vida domèstica també ressaltades a la posada en escena.

«Aviat serà l’hora de començar a fer el sopar.» (Escena 2)
«Robert, Aloma i Joan a taula, després de dinar, mentre Anna despara taula, agafa uns plats i es fica a la cuina.» (Escena 4)
«Feu-me un crit quan estigui el sopar.» (Escena 7)
«Suposo que m’heu guardat sopar.» (Escena 9)

Com es materialitzen al TNC?

7. Observeu que, a més de les activitats relacionades amb els àpats, els personatges fan moltes coses. Recordeu i localitzeu en quins moments es fan les següents accions:

-vestir-se
-rentar-se
-llegir el diari
-fer jocs de mans
-mirar fotografies
-gronxar-se
-cosir
-escriure


8. En alguns moments, les accions que duen a terme els actors i les actrius emfasitzen el missatge que volen fer arribar als espectadors per transmetre un sentiment determinat; per exemple, en Joan s’enfada i tomba una cadira.

Després de veure l’obra, comenteu les accions realitzades per subratllar un sentiment que més us han cridat l’atenció i assageu-les de diferents maneres.

9. Hi ha alguns espais importants per al desenvolupament de l’obra que no veiem a l’escenari, que els espectadors han d’imaginar. Observeu com contribueix el que diuen els actors i les actrius, i les accions que duen a terme, a fer «viu» allò que no es pot (o que no cal) mostrar.

10. Enmig de les moltes cançons de l’obra, n’hi ha dues que caracteritzen l’època. Una és un tango de Carlos Gardel i l’altra és un cuplet del gran còmic català Josep Santpere.
a) Coneixeu alguns altres tipus de cançó que es poguessin cantar en aquella època?
b) Busqueu informació sobre tangos a http://www.esto.es/tango/. Hi trobareu moltes lletres. Llegiu-les i trieu tres tangos que haurien pogut aplicar-se a tres personatges en diferents moments de l’obra: Cabanes, Coral i la pròpia Aloma.
c) El cuplet era un tipus de cançó molt frívola, picant i divertida que s’interpretava amb malícia i insinuació. Els cuplets sonaven als teatres del Paral·lel de Barcelona. Què en sabeu, d’aquest barri? Podríeu esmentar alguns noms de locals i d’artistes d’aquesta zona mítica de Barcelona? Pregunteu als pares i als avis què en saben.

11. En Robert convida a l’Aloma a anar a veure una pel·lícula. Quan són al cinema, l’ambient es transforma i l’Aloma i en Robert interpreten el ball que, en realitat, estan veient a la pantalla. L’escena està inspirada en el ball de «Smoke gets in your eyes», de la pel·lícula Roberta (1935, Dir. William A. Satier). Mireu el ball d’aquests dos actors



Compareu els aspectes de vestuari, escenografia, coreografia i il·luminació de les dues escenes.

12. Quina història us agradaria veure convertida en musical? Seleccioneu una història concreta. Posteriorment feu una pluja d’idees sobre com hauria de ser aquest musical, quins personatges hauria de tenir, quines cançons, quines coreografies, amb quina música, quins decorats i vestuari, etc.