1997 | 1998
Sala Gran
11 de gener de 1998Descripció:
Les Variacions Goldberg Durant l’hivern de 1742, Balthasar Schmid editava a Nuremberg la quarta part dels Klavierübungen (Exercicis per a piano) de Johann Sebastian Bach
amb el títol Ària amb diverses variacions per al clavecí amb dos teclats. Però aquesta obra ha passat a la història amb el nom llegendari de Variacions
Goldberg. El comte Hermann Karl von Keyserling, ambaixador rus a Dresden, visitava amb assiduïtat Lepizig, ciutat on un dels seus protegits, el clavicembalista Johann Gottlieb
Goldberg, rebia lliçons a càrrec de Johann Sebastian Bach. El comte Keyserling patia insomni i només trobava vertadera tranquil·litat amb la música. Per alleujar les seves llargues
hores sense son, no va dubtar a encarregar a Bach una obra de caràcter «suau i alegre per així veure’s reconfortat durant la nit», tal com ens relata Johann Nikolaus Forkel, musicòleg
romàntic i primer biògraf de Bach, en el seu llibre Über Johann Sebastian Bachs Leben, Kunst und Kunstwerke, editat a Leipzig l’any 1802. El clavicembalista Goldberg era el
responsable d’interpretar, al saló ubicat al costat del dormitori del comte, aquestes variacions, que han passat finalment a la història portant el seu nom. Es tracti o no d’una
llegenda, el cert és que Bach va llegar-nos una de les pàgines que, juntament amb El clave ben temperat, les Partites i les Suites angleses, entre tantes i
tantes de la seva extensa producció, figuren entre les més corprenedores del repertori per a teclat de tota la història de la música. Bach pren el tema per desenvolupar les
Variacions d’una sarabanda riquíssima en ornamentacions, escrita en tonalitat de sol major sobre un pausat ritme ternari, extreta del segon Àlbum per a clavecí dedicat a Anna
Magdalena Bach compost l’any 1725. Sobre dues frases de setze compassos i un únic acord com a base harmònica per a cadascun dels citats compassos, Bach extreu el màxim partit de la
forma variació. Cànons, tocates, gigues, fugues, xacones
se succeeixen al llarg d’una obra que té dins la trentena de Variacions moments corprenedors. La Variació n. 25 a dos teclats
sobre un pausat temps lent en sol menor, definit per Wanda Landowska com «una perla negra dins un collaret de perles blanques», o l’última de la sèrie, en què Bach combina de manera
contrapuntística dos temes populars («He estat molt temps allunyat de tu» i «Les cols i els naps m’han fet fugir»), esdevenen passatges inoblidables de la partitura. L’obra es clourà
amb un retorn al tema inicial, a la dolçor nostàlgica, al caràcter lànguid, com, per si de cas, el comte Keyserling s’hagués retrobat finalment amb la son.
Lluís Trullén
Crític musical
