1. La novel·la Aloma de Mercè Rodoreda comença amb aquesta afirmació: «L’amor em fa fàstic!» Quines experiències pot haver tingut una persona al llarg de la seva vida per arribar a manifestar-se amb aquesta contundència?

2. Després de veure l’obra, feu memòria de les referències explícites o implícites que es fan al matrimoni, a la sexualitat, a la passió i a l’amor.

3. Argumenteu a favor i en contra de l’afirmació següent: «cap dels personatges de l’obra està realment enamorat». Discutiu allò que, a parer vostre, realment senten Aloma, Robert, Joan, Anna, Coral i Maria.

4. L’obra s’organitza a l’entorn de l’arribada d’en Robert, germà de l’Anna, i la seva tornada a Amèrica. Resumiu cada un d’aquests dos moments clau en una frase.

5. El perill de desaparició de la casa on viuen ja s’esmenta al començament de l’obra :

JOAN
Aloma, et voldria dir una cosa. No te n’he volgut
parlar davant de l’Anna perquè ja saps com és. Tinc
un projecte. M’agradaria que em donessis el teu
parer. (Pausa) He pensat que podríem vendre
la casa.

ALOMA
Què? Ara?

JOAN
De la casa què en fem? Amb els diners podríem fer
alguna cosa. Recordes aquells senyors que van
venir a l’hivern? (…)
(Escena 3)

Pareu atenció al fil argumental que utilitza en Joan. En primer lloc, selecciona el destinatari, Aloma, i adopta un cert to confidencial. Tot seguit exposa la seva idea. Davant la resposta que n’obté, apunta les raons que poden ajudar a entendre la seva decisió. Acaba indicant actuacions concretes.

a) Localitzeu en el text cada una de les parts que acabem de destacar.
b) Quines raons podria aportar Aloma que anessin en direcció oposada a les intencions del seu germà.
c) Imagineu el mateix Joan davant de personatges diferents (el seu cunyat, la seva dona, el seu pare, etc.). De quina manera canviaria la seva argumentació? Feu la prova i comenteu els possibles resultats.

6. L’adaptació teatral, com la novel·la de Mercè Rodoreda, no té un final feliç convencional. Quin és el futur que se suggereix per a Aloma a la darrera escena?

a) Després de veure l’obra, escriviu un resum que tracti sobre la possible vida «adulta» de la protagonista.
b) Feu una pluja d’idees amb finals alternatius.

7. Al llarg de l’obra, els diferents personatges fan afirmacions que sovint tenen un to trist, desesperançat. Per exemple:

ANNA: «La vida era esgarrifosa.»
(Escena 1)

ALOMES: «Qui s’enamora pateix molt.» (Escena 4)

En recordeu d’altres?

8. És coneguda l’afició de Mercè Rodoreda per les flors. A part del seu valor estètic, l’autora acostumava a «fer parlar» les flors per expressar algun sentiment, fet o símbol. Així:

a) «Robert talla una de les roses que cultiva Aloma per regalar-li a Coral.»
(Escena 5)
b) «Després de la nit al llit de Robert, Aloma veu les gardènies masegades i negres.»
(Escena 16)
c) «No ho entenc; he sentit olor de llessamí i encara no està florit.»
(Escena 12)

Digueu quin és el valor simbòlic que poden tenir les flors en cada una d’aquestes situacions. Quina imatge podríeu fer servir per expressar altres moments de l’obra, com ara la mort del petit Dani o l’escena a casa de la Coral?

9. Un dels temes de l’obra és l’amor entre una noia jove i un home madur. Compareu l’argument de l’obra amb el de les pel·lícules llistades a continuació (moltes de les quals són també adaptacions d’obres literàries) i d’altres que recordeu on la diferència d’edat entre els protagonistes és considerable:

- Donetes (1933, Dir. George Cukor)
- Sabrina (1954, Dir. Billy Wilder)
- Lolita (1962, Dir. Stanley Kubrick)
- La Noia de la Perla (2003, Dir. Peter Webber)
- Lost in translation (2003, Dir. Sofia Coppola)

10. Un moment fonamental a l’obra és quan en Robert rep una carta de Buenos Aires; aquesta carta provoca la seva tornada cap Amèrica. Se suposa que és de la dona que allà l’espera. Redacteu aquesta carta imaginant les circumstàncies d’en Robert a Buenos Aires. Escriviu també la resposta que podria escriure en Robert.