1. Al web del TNC es defineix La nit més freda com:

«(…) la nit moral i emocional que va des de la caiguda de la Catalunya republicana fins a l’exili i, finalment, el retorn físic o emocional a la pàtria perduda. Joan Oliver, Carles Riba, Mercè Rodoreda i Antoni Rovira i Virgili donaran veu a tots aquells que van viure aquesta experiència col·lectiva.»

Discutiu què us suggereix la informació sobre l’obra que anireu a veure. Feu una llista amb les diferents aportacions, per exemple:

• Obtenir més informació sobre l’exili dels intel·lectuals catalans després de la Guerra Civil Espanyola.
• Descobrir les relacions personals i professionals entre aquests intel·lectuals.
• Escoltar textos que expressen allò que sentien els escriptors i les escriptores quan van haver de marxar.
• Altres.

2. L’obra s’ha creat a partir de fragments de textos de diversos escriptors. En aquests textos s’evoquen els fets que van succeir entre el final de la Guerra Civil Espanyola i l’any 1949, última data esmentada. Escriviu un resum narratiu, lineal, dels fets que tenen lloc a l’escenari.

3. L’obra està estructurada en tres actes, corresponents a les tres etapes a l’exili dels protagonistes.

a) Resumiu els fets més rellevants corresponents a cada acte.
b) Observeu quines diferències hi ha entre els tres actes pel que fa a:

- Els esdeveniments que tenen lloc.
- Les imatges i els temes seleccionats.
- El to dels textos.
- Els colors a l’escenari.
- La música.
- Els audiovisuals projectats.
- Altres.

4. Els exiliats marxen per la frontera francesa. Els textos que es llegeixen a la representació (cartes, poemes, articles, etc.) transmeten un sentiment de desesperació. Comenteu quins són els aspectes físics i morals que hi destaquen:

• L’abandó de la pàtria.
• La pèrdua dels ideals.
• La desesperança de tornar.
• La sensació de ser vençuts.
• La incertesa del futur.
• La impossibilitat de crear en la llengua pròpia.

5. A continuació trobareu un llistat amb referències que es fan al llarg de l’obra amb relació al final de la Guerra i a la derrota dels republicans:

• «Gran perill imminent»
• «Catàstrofe que els ve al damunt»
• «Realitat adversa»
• «Nova caiguda tràgica»
• «La ciutat [Girona] era negra, glaçada per la imminència de la seva ocupació»
• «Uns rius [de gent] obscurs que creixen i s’inflen i remoregen com una enorme avinguda de temporal, i ho inunden tot d’una negra multitud»
• «Tenim l’ànima tacada de guerra»
. «Ja no som homes, som una gossada famolenca amb els morros alçats cap al cel»
• «Alenades d’aire fred i humit s’esmunyen pels nostres vestits estripats i ens fan estremir. I tenim fam: només fam!»
• «Una mena de prehistòria de violència i d’imbecilitat»
•«Marasme il·limitat»

Seleccioneu-ne tres que es podrien utilitzar per a l’anunci de l’obra als mitjans de comunicació.

6. Ens trobem davant d’una obra que no narra una història inventada. L’exili dels intel•lectuals catalans –com el d’altres fidels a la República– és una peripècia real, amb vivències contrastables en la història, amb geografies precises. L’any 2005 es va fer una exposició sobre aquest tema al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Les literatures de l’exili, els comissaris de la qual eren Julià Guillamon, Joaquim Jordà i Francesc Abad.

a) Consulteu la web cccb
b) Cliqueu a l’apartat «Àmbits» i recordeu com estan recollits a La nit més freda:
- La fugida.
- L’arribada a França.
- Els camps de refugiats del sud de França.
- La dispersió per ciutats de França.
- Les al·lusions a la dispersió per Amèrica.

7. Imagineu, fent un salt important en el temps, que l’Anna Murià i la Mercè Rodoreda s’haguessin pogut comunicar per messenger. Partiu de les cartes que llegireu a continuació i imagineu que prosseguiu la correspondència, amb un parell de cartes més de cadascuna. Feu diverses parelles i compareu-ne els resultats.

A. MURIÀ (llegint carta Mercè Rodoreda): 5, abril, 1940. Roissy en Brie.
Estimada Anna: El monsieur de madame per una estona continua anant tres dies a París. Aquí, doncs estava sola quan Pujals m’ha dut la carta. Abans, si no era feliç, em consolava pensant que verament la felicitat no existia...Però sé que existeix, Anna, ha existit uns quants mesos i una felicitat que tu ja saps com no em deixaven que fos completa. Volia escriure’t i fer broma amb els cocos i la mosquitera, però no puc.

M. RODOREDA (llegint carta Anna) Ciudad Trujillo. 30 de maig del 1940
Estimada Mercè: És clar que existeix la felicitat! Jo bé l’he trobada. París és ben bonic, sí... ja el tinc. El conec, l’he viscut, el veig en el record, el tinc doncs. Però totes les meravelles del món, no valen la meravella de l’amor reeixit...Oi que em dónes la raó? Oi que comprens el «què hi foto entre els negres»? Vaig escriure un article i el vaig enviar a Buenos Aires. Què et sembla? L’amor no m’ha esguerrat del tot. I quan veurem tot això que escrius o vols escriure? Ai, Mercè, que em sembla que estàs més esguerrada que jo! Què hi «fots» a Roissy olorant els lilàs? Embarca’t. Vés a veure món.

8. Imagineu que per alguna circumstància heu de deixar el país, la família i els amics. Des de la nova situació, escriviu una carta adreçada a un amic o a una amiga. En aquesta carta, comenteu algun aspecte relacionat amb la fugida i expliqueu quina és la vostra situació actual i quin és el vostre estat d’ànim. Considereu els elements següents:

• Informacions sobre allò que va provocar la fugida.
• La relació amb altres persones.
• Els vostres sentiments, esperances, frustracions, etc.
• Qüestions rellevants del present i la possible projecció cap al futur.
• Les imatges i les metàfores que expliquen millor què va succeir.

9. L’obra recull la següent afirmació d’A. Rovira i Virgili:

«No hem de fugir porugament, ni hem de deixar-nos escorxar inútilment. Entre aquests dos extrems hi ha el compliment del deure. El nostre càrrec, si ens dóna drets, ens imposa deures, i un d’aquests és el de no sortir de Catalunya quan encara hi ha soldats que combaten.»

Què interpreteu darrere les paraules «fugir porugament» i «ni hem de deixar-nos escorxar» A qui o a què pot fer referència Rovira i Virgili? Improviseu dos discursos. Al primer, haureu de retreure a algú imaginari el fet que fugi de manera poruga; al segon discurs, heu de mostrar una actitud crítica davant d’algú, també imaginari, que opta per endarrerir la fugida o per no fugir.

10. Actualment, a casa nostra, hi ha un sector de població nouvinguda que ha abandonat el seu país d’origen per a integrar-se en una societat nova. N’hi ha que han vingut per raons de tipus econòmic, i n’hi ha que han abandonat el seu país per motius polítics. Comenteu, tenint en compte la realitat actual i les experiències que es presenten a l’obra, el sentit que tenen el termes que apuntem:

- desplaçats
- refugiats
- exiliats
- deportats