1. La versió teatral comença amb aquesta anotació: «Una torre de dos pisos amb jardí ben cuidat envoltat per una reixa amb una porta que dóna al carrer.» Quan l’obra acaba Aloma deixa la torre, on queden la seva infantesa i part de la seva joventut. Descriviu una estança de la torre i una de la casa on viurà a partir d’ara Aloma. Penseu en la llum, el soroll, el mobiliari de l’època, etc.

2. Mercè Rodoreda va viure al barri barceloní de Sant Gervasi. Aquest barri ha canviat molt, com podeu observar a:

Arxiu municipal Sarrià-Sant Gervasi

Documenteu-vos sobre com era la vida a Barcelona a la dècada del 1930. Busqueu fotografies i observeu com eren els carrers, com anava vestida la gent, etc.

3. Així era el barri de Sant Gervasi a començaments de segle XX. Quins aspectes us criden més l’atenció d’aquesta fotografia? (alçària de les cases, tipus d’edifici, muntanya, etc.)



4. Penseu en la vostra població i localitzeu el barri o el carrer on podria haver-hi més torretes com la que apareix a l’obra. Podeu fer un reportatge fotogràfic, pensant que esteu fent una localització d’escenaris. Presenteu als companys les cases que heu fotografiat i trieu la que trobaríeu més adequada per filmar Aloma.

5. Sobre un mapa de l’actual barri barceloní de Sarrià-Sant Gervasi, intenteu situar on seria la torreta descrita a Aloma. A la novel·la s’esmenta el carrer de Muntaner. A l’adaptació teatral es fa menció del barri del Putxet.

6. Aloma no treballa, i així es diu a una de les cançons: «El meu germà guanyava poc/però no havia volgut que jo treballés.»

Imagineu quins oficis podria fer una noia com ella en la dècada dels anys vint o trenta del segle passat. Pregunteu a les persones grans de la família de què treballaven les seves mares o àvies.

7. Mercè Rodoreda ens ofereix amb la seva obra una visió sobre la vida de les dones en una època determinada. A la versió de Dagoll Dagom al TNC una de les protagonistes femenines exposa amb aquestes paraules allò que correspon a la seva condició de dona:

ANNA
Pujant els fills
Matant conills
Fent sofregits
Planxant vestits
Regant les flors
Cap a les tres
Plorant al cel
Durant les nits
Per un no-res
(Escena 8)

Continueu aquest llistat posant-hi altres tasques, però respectant la forma (nombre de síl•labes, rima). Feu el mateix amb les activitats que podria fer un home. Així, per exemple:

Guanyant calés
Sortint corrent
Bevent cafè
Cap al taller
Jugant al mus

Com a alternativa humorística, feu el mateix amb les activitats que un estudiant ha de fer habitualment avui en dia.

8. Treballar a casa i estar al servei del marit i dels fills es dóna per suposat, i crea exigències i desencisos. Observeu algunes de les frases que es poden sentir a l’obra.

JOAN: «Qualsevol diria que en aquesta casa no hi ha dones.»
(Escena 4)
ANNA: «Quan les minyones se’m posaran bones em preocuparé d’enterrar les mosques.» (Escena 4)

Recordeu més moments de queixa o d’exigència.

9. Cabanes va viure al Perú. Allà va conèixer unes taronges que, segons afirma, creixien de manera diferent; a més, descriu uns paratges, uns homes i unes dones excepcionals.

CABANES
En aquelles llunyanes terres
llunyanes i pures
totes les taronges
quan estan madures
són verdes i dures
les he vist de prop.
En aquells paratges
de pluges i brums
vaig arribar a veure
créixer les llegums
joventut perduda
torna’m els cabells
quins països aquells.

Parant pel Perú
banzim-banzam
ara no em creu ningú
ni l’aviram.
(...)
Hi havia uns homes
prims, vells i valents
agafant monedes
amb les seves dents
quan les hi llençaven
sota un sol vermell
quins països aquells.
(...)
És per això que canto
és per això que ric
tot taral•lejant-ho
sóc un home ric
somnis a mansalva
nòvies a parells
quins països aquells!
(Escena 2)


Si coneixeu algú del Perú o de qualsevol altre país sud-americà pregunteu-li què en pensa de la perspectiva d’en Cabanes. Demaneu-li també quina visió tenen dels espanyols que van anar cap als països americans a la recerca d’una fortuna. Quina seria la lletra d’una possible cançó escrita per algú del Perú?

10. La mort és present a Aloma. Com que parlar sobre la mort no és senzill acostumem a fer-ho de manera metafòrica, com succeeix a l’obra.

ALOMA
Què és morir-se?

DANI
Tornar-se estrella.
(Escena 32)

Quin sentit té aquesta metàfora? Quines altres metàfores coneixeu que ens ajudin a parlar sobre la mort? A què donen importància?

11. L’Anna se’n va a Agramunt quan el seu fill es posa malalt. Si actualment els medicaments ajuden a recuperar-se de determinades malalties, fa uns anys molta gent canviava de lloc, canviava d’aires, amb l’objectiu de recuperar la salut. En coneixeu algun cas?

Què en sabeu del poble d’Agramunt? Per quin motiu anar a viure a una masia a prop d’Agramunt podia ser saludable per a en Dani?