2010 | 2011
Sala Tallers
Del 24 de març al 17 d’abril de 2011Descripció:
Teatre
Aquest espectacle conté escenes que poden ferir la sensibilitat dels espectadors.
Preneu i mengeu-ne tots, que aquest és el meu cos entregat per vosaltres
Josep Maria Miró Coromina (Vic, 1977) és llicenciat en Direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, doctorand en Literatura catalana i llicenciat en Periodisme per la
UAB. És autor, entre d’altres, de La dona que perdia tots els avions (XXXIV Premi Born 2009), La dona i el debutant (Premi Teatre Principal 2008), La gran nit de
Lurdes G. (coescrita amb Cristina Clemente, accèssit Premi Lluís Solà 2007), Quan encara no sabíem res (Finalista internacional de l’Stückmarkt i XX Premi 50è aniversari
crèdit andorrà 2006), 360” (Accèssit XX Premi Marqués de Bradomín 2006), Les dones de Caín (IV Premi Ramon Vinyes 2006), L’esvoranc (IX Premi Boira 2005),
11/7: L’escorxador (millor text i muntatge del concurs de monòlegs basats en fets reals La realitat supera la ficció) i de les dramatúrgies Com si entrés en una pàtria
(a partir de textos de Joan Maragall), Cocaïna, absenta, pastilles de valda i cafè amb llet (espectacle musical a partir de textos de Domènech de Bellmunt, Sebastià Gasch,
Josep Maria Planas, Santiago Rusiñol i Ángel Zúñiga), Captius (a partir de contes de Joan Barril) i El dia que vaig conèixer Harold Pinter (a partir de textos de
Pinter). Ha dirigit els seus propis textos, l’òpera La voix humaine i altres espectacles de creació. Ha estat ajudant de direcció de Xavier Albertí en diversos muntatges. Ha
treballat com a guionista en televisió i com a periodista a COM Ràdio, RNE-R4, Ràdio Sant Cugat, El 9 Nou i la Revista de la UNESCO a Catalunya.
L’arribada del Sant Pare a Barcelona ha disparat les visites a la Sagrada Família i ha augmentat la venda de records, crucifixos i tot tipus de marxandatge cristià. I de retruc, el
sector hoteler i de la restauració fan l’agost en plena tardor. La visita papal i tot el seu peregrinatge també han fet que a La llum, un local d’homes, on s’hi fa sexe,
aquesta nit no donin l’abast. Allà, peregrins i habituals conflueixen: aquell qui fa anys que és el primer d’arribar i el darrer en sortir, una catequista drogada de GHB o un jove que
acaba de fer divuit anys i per celebrar tant l’aniversari com la feliç coincidència amb el cap del Vaticà vol oferir el seu cos a tots aquells que desitgin posseir-lo... En plena
bacanal, un home, en una situació desesperada, s’hi presenta amb la intenció de recuperar el seu fill.
Gang Bang és un terme utilitzat per referir-se a l’intercanvi durant una violació en grup, però també ha anat adquirint nous significats quan aquesta pràctica es fa de forma
consentida (el BoyBang, Squirt Bukkake, Gangsuck i el Gang Bang tradicional, el de tota la vida).
Entrevista a Josep Maria Miró i Coromina a La revista del TNC (pàg. 38)
Pròleg del llibre Gang Bang (Obert fins a l'hora de l'Àngelus), de Josep Maria
Benet i Jornet
