Sala Tallers

Descripció:

Teatre


Sergi López es torna a multiplicar sobre l’escenari en un gran èxit de la temporada passada.

Van ser molts els espectadors que no van poder veure aquest monòleg divertidíssim de Sergi López la temporada passada a causa de les funcions anul·lades i, sobretot, de l’acollida extraordinària que l’espectacle va rebre per part de la crítica i del públic. Tornar a programar un dels grans èxits de la temporada 2008/2009 és, alhora, un deute amb els espectadors i una satisfacció per a nosaltres.

Sol davant el públic, Sergi López, que acaba de rodar amb Isabel Coixet Mapa de los sonidos de Tokio i que ha protagonitzat pel·lícules com El laberinto del Fauno o Harry, un amic que us estima, surt de la gran pantalla per presentar-nos Non Solum, un monòleg escrit i concebut a partir de la improvisació, juntament amb Jorge Picó. Un punt de partida senzill: agafar el públic de la mà i portar-lo per territoris molt diferents, fer-lo riure, jugar amb les situacions. A partir d’aquí, un autèntic ball de personatges, perquè si bé Sergi López és un home sol, exprimeix al màxim la seva versatilitat com a actor per obsequiar-nos amb un repertori insòlit d’identitats. Són diversos personatges en una sola persona, o és un sol personatge amb diverses veus en el seu interior? Sergi López fa seva la cèlebre frase d’Arthur Rimbaud «jo és un altre» i es multiplica dalt de l’escenari.

Comença una comèdia existencial. Desesperadament, un home sol es transforma en molts homes per respondre una pregunta: què està passant aquí? I mentre nosaltres riem, de sobte un d’ells comença a riure. Un altre canta una cançó. Un altre ens explica la seva primera vegada amb un extraterrestre. La resta s’enfada en adonar-se que, en realitat, tots són un mateix. Viatgen junts amb una dona adormida dins d’una caixeta, camí del paradís on sembla que totes les preguntes tenen resposta i el dolor només existeix una miqueta. En el seu trajecte l’acompanya algun bolero, una caixa de fusta i unes ulleres de plàstic que semblen de mentida. El seu destí és dubtar relativament de tot en absolut. Què passa? Que no em creuen?

Links:
Web Non Solum

La crítica ha dit

«No hi ha respir en aquesta hora i mitja de funció. Hi ha passatges genials. Un exercici de pur teatre, a l’abast només d’intèrprets de la talla de Sergi López.» César López Rosell, El Periódico

«Un soberbio ejercicio actual.» Joan-Anton Benach, La Vanguardia

«Non Solum es de lo mejor que he visto nunca sobre un escenario» Màrius Serra, La Vanguardia

«Una petita joia de visita obligada.» Toni Mata i Riu, Regió7