"De bon principi, M de Mortal no havia de ser una obra de superherois (la veritat és que ara tampoc no sé ben bé si ho és). Havia de ser la història d’una parella que entra en
crisi quan una de les dues parts comença a sentir que ja no és res mentre que l’altra pensa que ho és tot. Però de mica en mica, jugant amb els personatges i jugant amb uns gèneres amb
els quals feia temps que tenia ganes de jugar, vaig descobrir que la manera d’explicar aquesta història havia de ser a través d’una quotidianitat trencada per elements fantàstics. I és
aquí on la Cris, la protagonista, es converteix en immortal. A partir d’aquesta premissa, les peces de la història es van anar col·locant soles.
La Cris es troba entre dos camins. Salvar la seva relació o salvar el món? Salvar la parella et farà feliç uns anys. Salvar el món suposo que et dóna motius per viure eternament. O és a
l’inrevés? Aquesta és una de les preguntes que planteja M de Mortal. I que vull que l’espectador es plantegi. Vés a saber si demà algú ens demana que salvem el món. I si mentre
ho estem fent ens truca la nostra parella, li agafarem el telèfon?"