06.05.2010

Presentació de Lluny de Nuuk per Pere Riera

En principi, tots els pares diuen que volen el millor per als seus fills. Tots intenten fer-ho tan bé com saben i educar-los en funció d’uns principis i uns valors que tradicionalment s’han considerat vàlids i edificants. Però sempre em faig la mateixa pregunta: si cada nova generació intenta fer-ho millor, revisar els patrons i deixar en herència un món més cívic, com és possible que no hàgim estat capaços d’acabar amb la barbàrie? Potser quan som fills ens neguem a aprendre el que més ens convé? O potser els nostres pares no han acabat mai d’encertar-la? O bé, com sembla força plausible, l’ésser humà no té remei i està indefectiblement condemnat a fer la vida impossible a bona part dels seus congèneres?

No tinc intenció d’oferir respostes. De moment, conformem-nos entrant a casa d’aquesta família que podria ser la nostra, la dels nostres avis o la d’uns empresaris de qualsevol país del món. Una família capitanejada per un pare que sempre ha fet el millor pels seus fills. Si més no, ho ha intentat a la seva manera. Veurem si ells, els fills, opinen el mateix. Ja us avanço que per bé o per mal, els testos sempre s’assemblen a les olles, i que per més que intentem apropar-nos-hi, tots plegats ens trobem per força lluny de Nuuk.

Pere Riera

Més informació sobre l'espectacle aquí