El text teatral i la seva posada en escena fan possible que els joves espectadors puguin presenciar de quina manera uns personatges concrets viuen un conflicte en un context
determinat. Els actors, amb el seu capteniment, ajuden a percebre quines qüestions són importants en aquesta vida (l’amistat, l’enveja, l’amor,…) al mateix temps que mostren
possibles maneres d’abordar-les.
Anar al teatre, viure el teatre i submergir-se en la proposta que representa cada espectacle ha de ser una experiència gratificant, lúdica, intel·ligent i sensible. És per això que
les propostes didàctiques tenen un caràcter obert i aborden l’obra des de perspectives diferents. Entenem que aquestes propostes didàctiques han d’ensenyar a llegir teatre
i han d’ensenyar a mirar teatre, i incidir d’aquesta manera en el que podem considerar el punt central de la formació de l’espectador.
Ensenyar a llegir teatre: Cal introduir el lector en les convencions que sostenen l’estructura de l’obra. Per això s’ha de distingir entre «text
principal o diàleg» i «text secundari o anotacions», i s’ha d’introduir la terminologia que remet a «escenes» o «actes». Tot plegat sense oblidar que el lector ha de copsar els
element narratius que componen l’obra: el conflicte que es planteja, la seva progressió i la construcció dels personatges.
Ensenyar a mirar teatre: És necessari que el lector prengui consciència de la transformació del text en espectacle. Per aquest motiu, ha d’aprendre a observar i
analitzar els elements que conformen la posada en escena. En aquest apartat cal prendre en consideració des del mateix local i la distribució del públic, fins a la semiòtica dels
diferents llenguatges teatrals (il·luminació, música, gest, decorats, etc.).
Tenint en compte aquestes consideracions, hem agrupat en quatre apartats les propostes didàctiques:
Activitats relacionades amb el conflicte
Activitats relacionades amb els
personatges
Activitats relacionades amb el context
Activitats relacionades amb la posada en
escena
Treball recerca