Cada obra de teatre transmet moltes informacions simultànies a través dels diferents llenguatges teatrals. Algunes d’aquestes informacions acostumen a ser més o menys fixes (p. ex.: els decorats, el vestuari), mentre que d’altres varien de manera constant (p. ex.: els gestos, la paraula). Cada un dels llenguatges teatrals segueix el seu propi codi; així, una música suau pot transmetre sensació d’intimitat; el gest ràpid i brusc acostuma a acompanyar moments de tensió... Ara bé, tots aquests codis han de confluir en una mateixa intenció.

La persona que dirigeix una obra sempre treballa amb un equip, que acostuma a estar format per membres que s’encarreguen de:

- L’escenografia
- La il·luminació
- La banda sonora
- El vestuari

El director fa una determinada lectura de l’obra i, conjuntament amb el seu equip, pren unes opcions estètiques. És per això que davant de cada posada en escena, cal observar i seguir amb atenció de quina manera s’expressen els diferents llenguatges teatrals: els decorats i l’atrezzo -quina època o univers pictòric evoquen?- el vestuari -és fidel a l’època o hi ha un trencament?-, i a partir de la il·luminació, la música, etc., ens podem formular preguntes del mateix estil.

Cal valorar aquests elements i comprendre que són estètics i ideològics: la tria de la música, d’una forma i d’un color per al vestuari, d’un decorat o d’una disposició de l’escenari són opcions que pren el director per persuadir l’espectador que faci una lectura o una altra de la representació.

Activitats relacionades amb la posada en escena