Temporada 2012/2013

Un any més, la vostra fidelitat ha fet que la temporada 2011/2012 del TNC hagi acabat amb una molt bona assistència. Malgrat la crisi econòmica, els ajustos pressupostaris, la conseqüent reducció del nombre d’espectacles (per no haver-ne d’abaixar la qualitat), etc., hem tornat a assolir una ocupació per damunt del setanta per cent. En nom de tot l’equip artístic, tècnic i de gestió del Teatre, us en dono les gràcies. Això ens fa encarar la temporada 2012/2013 amb la màxima il·lusió i amb més passió que mai.

Aquesta temporada serà especial, us explico per què amb una petita anècdota. Fa exactament quinze anys, quan vaig anar a veure L’auca del senyor Esteve de Rusiñol, dirigida per Adolfo Marsillach, en la primera temporada oficial del director-fundador del TNC, Josep Maria Flotats, vaig quedar bocabadat (i, us ho confesso, una mica espantat) en contemplar les dimensions de la Sala Gran. Mai en la història del teatre català havíem tingut un escenari tan gran i amb tanta complexitat tècnica. Com a director escènic, aquell espai plantejava molts reptes i estimulava la imaginació: s’hi podien fer grans coses. Però la mica d’espant que vaig sentir no va ser com a director escènic sinó com a autor teatral. Vaig pensar que cap autor viu del país no veuria mai una obra seva representada en aquella sala. Era massa gran. O nosaltres, els autors, tal vegada, massa petits. Perquè us en feu una idea: quan aleshores escrivíem obres de més de tres o quatre personatges, tothom ens deia: «On vas a parar! No te la faran mai!» En fi. No em veia a mi ni cap dels meus companys autors capaços d’escriure un text per ser representat dos mesos a la Sala Gran. Senzillament, ni teníem prou experiència per fer-ho, ni prou nivell. Vaig pensar, doncs, que aquella sala estaria destinada perpètuament als clàssics i que, si de cas, les obres dels autors vius del país es representarien a la Sala Petita (que jo, personalment, també trobava enorme) o a la Sala Tallers, tal com va acabar passant des que sota la direcció de Domènec Reixach es va posar en marxa el Projecte T6. En aquests quinze anys d’existència del TNC, Josep Maria Benet i Jornet, amb Olors, dirigida per Mario Gas, ha estat l’únic autor català viu de teatre de text que ha estrenat a la Sala Gran. Una excepció que confirmava la mena de «regla» soterrada: clàssics a la Gran i contemporanis a la Petita i a la Tallers.

Doncs bé, si us dic que la temporada 2012/2013 és especial és perquè, segurament per primera vegada, invertirem aquesta tendència. I no serà un, l’autor català que estrenarà una obra a la Sala Gran, sinó quatre, i cap d’ells no ha fet encara quaranta anys! Són Albert Espinosa, Jordi Casanovas, Marc Rosich i Pere Riera. Tots quatre han treballat al TNC: tres en el Projecte T6 i un, Marc Rosich, com a dramaturg de tres espectacles d’èxit basats en textos no teatrals.

D’Albert Espinosa us presentarem Els nostres tigres beuen llet, un text entranyable i corprenedor sobre la família, els germans, els secrets, el present i el passat, i les relacions entre pares i fills, escrit expressament per a la Sala Gran, tot just després d’enllestir la segona temporada de Polseres vermelles, la sèrie televisiva d’èxit.
De Jordi Casanovas, una reposició molt esperada: Una història catalana, un dels espectacles del T6 que més furor va causar quan es va estrenar a la Sala Tallers la temporada 2010/2011. Aquest divertidíssim i inquietant western català ja va rebre un Premi Butaca al Millor text teatral i va deixar moltíssima gent al carrer. Ara us el presentem amb noves incorporacions en el repartiment, amb una nova escriptura i amb una important sorpresa escenogràfica que farà que vosaltres, els espectadors, tingueu un punt de vista diferent i inèdit de la Sala Gran.

Alhora, i en programació de caps de setmana, Marc Rosich presenta una creació seva, de teatre musical, una història divertida i tendra, amb la publicitat i la societat de consum com a teló de fons: La dona vinguda del futur, amb composició de Guille Milkyway i amb Beth Rodergas com a cantant protagonista.

I per acabar, Pere Riera, autor d’un altre èxit del T6, Lluny de Nuuk, estrenarà Barcelona, un text immens sobre fets del nostre passat que poques vegades s’han vist en un escenari teatral, un autèntic duel capitanejat per Emma Vilarasau i Míriam Iscla i sis grandíssims actors i actrius més. Una obra sobre la nostra gran ciutat, o el nostre petit poble. Un text emocionant i commovedor sobre la història del nostre país destinat, potser, a fer... història.

I, abans de tots quatre, per inaugurar la temporada, us presentarem un text d’un autor contemporani estranger: La Bête, del nord-americà David Hirson, que tindré l’honor de dirigir amb un trio d’intèrprets de luxe encapçalant el repartiment: la incommensurable Anna Lizaran (en el que serà, sens dubte, un dels reptes més grans de la seva carrera d’actriu), flanquejada per dos primeríssims: Jordi Boixaderas i Abel Folk. Aquest últim espectacle que dirigiré al TNC serà, a més, un gran homenatge al teatre, tant culte com popular, a la comèdia, i sobretot, a la figura de l’actor. Ah, i tot plegat, en vers, gràcies a l’esplèndida traducció de Joan Sellent.

Per acabar a la Sala Gran, i en col·laboració amb el Festival Grec 2013, us presentarem l’última creació del coreògraf francès Philippe Decouflé, qui tants èxits ha tingut al TNC: Panorama, un recull dels millors moments de la seva llarga carrera professional.

A la Sala Petita, hi veureu, doncs, quatre clàssics: dos d’universals, Shakespeare i Ibsen; i dos de catalans, Rusiñol i Vinyes.
Per començar, Àlex Rigola dirigirà una particular versió de Macbeth, la gran obra sobre l’ambició, la corrupció i la fam de poder i els perills que comporten, una obra que mai passa de moda i que podrem veure amb Joan Carreras i altres actors habituals d’aquest creador.
Seguidament, una de les sorpreses de la programació, en la línia de les darreres temporades de redescobrir textos clàssics catalans poc coneguts. En aquesta ocasió es tracta de Ramon Vinyes (autor berguedà de la primera meitat de segle XX que va acabar exiliant-se al Carib i a qui García Márquez va posar el sobrenom de «sabio catalán» a la novel·la Cien años de soledad), amb l’obra Ball de titelles, dirigida per Ramon Simó i interpretada per una vintena d’actors. Es tracta d’una divertida i inquietant sàtira política i social que s’esdevé una nit de Nadal, en un prostíbul de poble on va a parar un jove amb ales caigut, literalment, del cel. Un text insòlit del teatre català mai vist damunt d’un escenari professional.

A continuació, presentarem l’última obra d’Ibsen, Quan despertem d'entre els morts, un text que planteja els eterns dilemes morals i ètics de l’artista i la seva societat, amb direcció de Ferran Madico i un repartiment d’excepció.

I, per acabar, una altra de les sorpreses: un Rusiñol poc conegut, Llibertat, un text ben vigent, una tragicomèdia sobre el racisme a la societat de l’època, que Josep Maria Mestres posarà en escena amb una gran i extensa companyia d’actors i actrius; un clàssic d’un dels nostres millors autors que sorprendrà i emocionarà.

I, finalment, tornarem a tenir la coreògrafa Sol Picó, amb el seu últim espectacle, Memòries d'una puça, on la ballarina vol recuperar l’atmosfera i el to d’un dels seus espectacles emblemàtics, el primer que va presentar al TNC, Bésame el cactus.

A la Sala Tallers, hi tornarem a trobar la creació més multidisciplinària i la nova dramatúrgia textual del Projecte T6.
En primer lloc, un espectacle internacional que no ha estat mai presentat a Barcelona: Donka (una carta a Txèkhov), del prestigiós creador de circ Daniele Finzi Pasca, artista multidisciplinari que ha treballat, entre d’altres, per al Cirque du Soleil (Corteo). Es tracta d’un espectacle que combina magistralment el circ amb la dansa, la poesia, el moviment i la teatralitat, i que el director suís va crear com a homenatge a Txèkhov en el festival commemoratiu dels 150 anys del seu naixement. Cinc úniques funcions d’un espectacle irrepetible, que cap amant del circ i del teatre no es pot perdre.

A continuació, dins la programació familiar, ras!, de la companyia Maduixa Teatre, un muntatge de dansa, color i imaginació que farà les delícies dels més menuts. Després, Viatge a la lluna, amb dramatúrgia de Pau Miró, un dels autors joves de gran trajectòria, i música d’Albert Guinovart, sobre un escrit de Josep M. Espinàs i composició de Xavier Montsalvatge, de qui enguany es commemora el centenari del naixement. Un espectacle ple de màgia i de poesia, durant les festes de Nadal i per a tota la família, amb actors-cantants i catorze músics en directe.

I, de gener a juny, els tres últims T6: Jordi Faura amb Groenlàndia, un inquietant viatge iniciàtic a un paisatge gèlid, feréstec, que amagarà més d’una sorpresa; Helena Tornero amb No parlis amb estranys, un poètic teixit de petites grans històries sobre la família, els fills desposseïts, el desarrelament i els secrets del passat que marquen tota una vida; i, per acabar, els gamberríssims Nao Albet i Marcel Borràs, un tàndem d’intrèpids autors joves (ells sí! no tenen pas gaire més de vint anys) que ens presentaran Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, una creació plena d’accions trepidants, de divertiments surrealistes, d’homenatges al cinema negre i... d’atracaments a bancs!

En definitiva: dos clàssics universals (Ibsen, Shakespeare), dos clàssics catalans (Rusiñol, Vinyes), dos contemporanis estrangers (Hirson, Finzi Pasca), tres espectacles de dansa (Picó, Decouflé i Maduixa Teatre) i nou autors vius catalans (Espinosa, Casanovas, Rosich, Riera, Miró, Faura, Tornero, Albet & Borràs) conformen aquesta temporada tan especial, la meva última com a director artístic de la casa.

Com a la majoria, no m’agraden els comiats. Només vull donar-vos les gràcies, un cop més, a risc de fer-me pesat. Gràcies a vosaltres, espectadors i espectadores. I molt especialment, gràcies a tot l’equip tècnic i de gestió del teatre, als actors i les actrius, i a tots els equips artístics de tots i cadascun dels espectacles programats en aquests darrers anys. Formar part de l’equip del TNC durant aquestes set temporades ha estat un plaer, però, per damunt de tot, un gran, grandíssim honor que no oblidaré mai.

Sergi Belbel
Director artístic