El Teatre Nacional de Catalunya neix amb l'objectiu bàsic de consolidar una oferta teatral d'alta qualitat tant a nivell nacional com internacional que, des de la capacitat de risc estètic i la voluntat de servei pròpia del teatre públic, completi un panorama teatral caracteritzat per la creativitat i la riquesa de les iniciatives.

Les activitats del Teatre Nacional de Catalunya es van inaugurar a l’espai de Tallers el 12 de novembre de 1996 amb l’estrena d’Àngels a Amèrica. El mil·lenni s’acosta, primera part de la trilogia de l’escriptor nord-americà Tony Kushner. El fet va significar la culminació d’un llarg procés iniciat en els primers anys vuitanta arran dels contactes establerts entre el conseller de Cultura, Max Cahner, i l’actor Josep Maria Flotats, aleshores vinculat a la Comédie Française. Del resultat dels encontres, i amb el reconeixement i l’aval personal de Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, va sorgir la proposta d’encarregar la creació i l’organització del futur Teatre Nacional de Catalunya a Josep Maria Flotats. Abans, però, de la seva consecució, Josep Maria Flotats, que va representar Dom Juan amb la Comédie Française al Gran Teatre del Liceu el 23 d’abril de 1983, va crear una companyia pròpia, subvencionada per la Conselleria de Cultura, que es va donar a conèixer amb Una jornada particular, d’Ettore Scola, al Teatre Condal, el 1984. Entre 1985 i 1994, la companyia es va instal·lar de manera estable al Teatre Poliorama, recuperat com a Teatre Català de la Comèdia, on va realitzar divuit produccions pròpies més una coproducció, i va comptar amb la presència de vint-i-quatre companyies convidades amb un resultat total de 2.046 funcions i 761.405 espectadors.

El projecte de construcció de l’edifici que ocupa en l’actualitat el Teatre Nacional de Catalunya, va ser acceptat i aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya el 1988 i encarregat a l’arquitecte Ricardo Bofill. El mes de gener de 1990 Josep Maria Flotats va presentar el llibre Un projecte per al Teatre Nacional, on fixava les línies mestres de la seva actuació en clara sintonia i correspondència amb la feina realitzada per la seva companyia en el Teatre Poliorama. Així, tot partint del supòsit d’una companyia estable i amb la utilització plena de dues sales, la Gran i la Petita, Josep Maria Flotats assenyalava quin era el «mot clau» de l’activitat del Nacional: l’alternança de produccions (clàssiques i contemporànies); l’alternança dels papers; (...) i l’alternança dels gèneres en la confrontació de disciplines artístiques (dansa, música, cant, marionetes, circ, mim, audiovisuals, happennings, performances...) i de les alternatives estètiques.

Un cop derogat el càrrec de comissari del projecte del Teatre Nacional de Catalunya, que Max Cahner va ostentar entre 1985 i 1992, Flotats va assumir la màxima responsabilitat del projecte. En la fase ja final de construcció de l’edifici, el març de 1995, el govern de la Generalitat de Catalunya va nomenar Josep M. Busquets administrador general, i
Josep Maria Flotats director–fundador del Teatre Nacional de Catalunya amb la funció de dirigir totes les actuacions necessàries per a la posada en marxa del Teatre Nacional i la seva gestió posterior. El mes de juny de 1995 es va constituir la societat anònima Teatre Nacional de Catalunya, SA, que tenia com a objecte social concebre, desenvolupar i produir tot tipus d’espectacles escènics, prestant una atenció especial a les obres originals en llengua catalana; representar les obres teatrals produïdes per aquesta societat i altres produccions; organitzar manifestacions artístiques i culturals diverses relacionades amb les arts escèniques; dissenyar i construir tot tipus d’elements escenogràfics tant per a ús propi com per a tercers; fer reproduccions audiovisuals i gravacions d’àudio; fer edicions relacionades amb les arts escèniques.

La inauguració oficial del Teatre Nacional de Catalunya, l’11 de setembre de 1997 amb L’auca del senyor Esteve, va anar precedida d’un parlament del director–fundador, Josep M. Flotats, que va ser considerat polèmic.

Tot i l’enrenou mediàtic que es va produir, Josep Maria Flotats va organitzar i tancar les activitats de la primera temporada completa del Teatre Nacional de Catalunya el 30 de juny. Paral·lelament, el 23 de setembre de 1997, Domènec Reixach va ser encarregat d’elaborar un nou projecte per al Teatre Nacional de Catalunya, i va començar a preparar la segona temporada del TNC des de la direcció del Centre Dramàtic de la Generalitat, en la que seria la darrera temporada d’aquesta institució.

El 17 de desembre de 1997, Domènec Reixach va fer públiques les Línies d‘actuació per al Teatre Nacional, elaborades conjuntament amb un grup de col·laboradors, un cop van ser presentades i aprovades pel Consell d’Administració del Teatre Nacional de Catalunya, i per la Mesa de Coordinació Teatral, constituïda per representants del Departament de Cultura, i dels sectors professionals (els empresaris, Adetca, les companyies, Ciatre, i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya), i que s’havia creat a finals de setembre de 1997 arran de la situació creada amb la desestimació del contracte de Josep M. Flotats. A finals de la temporada 1997/1998, i després de disset anys i cent onze dies de funcionament, els serveis tècnics i administratius del Centre Dramàtic de la Generalitat van ser integrats dins de l’estructura del Teatre Nacional de Catalunya, quan Domènec Reixach en va assumir la direcció l’1 de juliol de 1998.

El desembre de 2003, la nova situació política creada amb la constitució del nou govern va crear les bases per a l’obertura d’una nova etapa de futur en el Teatre Nacional de Catalunya. Josep Maria Busquets va abandonar el càrrec de conseller delegat de la societat anònima Teatre Nacional de Catalunya SA, que ocupava d’ençà del mes de juny de 1995, i el març de 2004 en va ser nomenat Joan Francesc Marco. El 17 de novembre de 2004, el Consell d’Administració del Teatre Nacional de Catalunya va aprovar el document Per una nova etapa. D’una banda, el text recull la trajectòria des dels inicis del TNC i, de l'altra, apunta els objectius per a una nova etapa amb Sergi Belbel com a director artístic del Teatre Nacional de Catalunya a partir de la temporada 2006/2007.

El mes de març de l'any 2007, Alfred Fort va assumir el càrrec d'Administrador General del Teatre Nacional de Catalunya, en substitució de Joan Francesc Marco. Fort entra al TNC amb l'objectiu d'administrar recursos humans i econòmics, tot buscant, sobretot, augmentar l'entrada de recursos externs que permetin millorar l'autofinançament del teatre.

El mes de març de l'any 2009, el Consell d'Administració del Teatre Nacional de Catalunya valora positivament la tasca de Sergi Belbel com a Director artístic del TNC i decideix renovar-li el contracte quatre anys més, fins el 2013. Sergi Belbel afronta aquesta segona etapa amb l'objectiu d'ampliar i diversificar el públic del teatre amb propostes que facin arribar la cultura a la ciutadania.