1. Definir un país, el caràcter de la seva gent, la personalitat del paisatge i la idiosincràsia dels costums és sempre un exercici tan suggerent com arriscat. A Mort de dama hem pogut veure el recel dels mallorquins davant de l'obra de dues persones foranies, una anglesa de ficció, Miss Carlota Nell, i una francesa real, George Sand. La visió d’una persona forastera acostuma a ser diferent de la de la d’autors que pertanyen a la pròpia societat observada

• Feu un estudi de dues obres "clàssiques" escrites per autors no mallorquins, com ara Un hivern a Mallorca de George Sand (1842) i L'illa de la calma, de S. Rusiñol (1922)
• Contrasteu-les amb dues obres escrites per autors nascuts a l'illa:La ciutat de Mallorques, Miquel dels Sants Oliver (1906),i Els mallorquins, de J. Melià (1967)
• Afegiu un tercer cas: Queridos mallorquines, de Guy de Forastier (pseudònim de Carlos García Segués), català de naixement i resident a Mallorca des de petit.
• Compareu que el to, tipus de discurs i documentació d’unes i altres és molt diferent. Feu una presentació de cada llibre segons el seu tarannà i objectius
• Observeu quines constants i contrastos hi ha sobre aquests aspectes, segons la persona i l'època i la procedència geogràfica.

- paisatge
- cultura
- manera de ser de la gent
- formes d'entendre la vida
- influència del món exterior
• Valoreu les diferències d'apreciació que hi ha entre els autors illencs i els que no ho són.

2. Llorenç Villalonga es va estrenar com a narrador amb Mort de Dama, l'any 1931. Aquesta obra, per tant, forma part de la seva primera etapa com a escriptor. L'atac al provincianisme i la presentació d'una aristocràcia decadent són alguns dels temes que caracteritzen aquesta primera etapa. Els estudiosos indiquen que el període que va des de la fi de la guerra civil, l'any 1936, fins l'any 1961 marca una segona etapa de l'autor. En aquesta segona etapa destaca una obra: Bearn o la sala de nines, en la qual apareixen els personatges (Toni i dona Maria Antònia) i els paisatges que són a la base del que s'ha anomenat "el mite de Bearn".
• Relacioneu els protagonistes de Bearn o la sala de nines amb les parelles que protagonitzen altres obres d'aquesta segona època: Minos i Amaranta, de l'obra Desbarats i Tonet i Maria Antònia de La novel·la de Palmira.
• A partir de la lectura d'aquestes obres, estudieu la rellevança del mite de Bearn en l'obra de Llorenç Villalonga i, en general, en la literatura catalana.