Canigó

Lluís Soler presenta Canigó

Gentil, fill de Tallaferro, poc després de ser armat cavaller pel seu oncle Guifré, comte de Cerdanya, és seduït per les fades que viuen als Pirineus i abandona les seves obligacions militars per unir-se sentimentalment a Flordeneu, la reina de les fades, que, traïdora, enganya Gentil estrafent la figura de Griselda, la pastora que el jove cavaller estima...

Verdaguer era, en primer lloc, poeta, i, després, tot el que s’ha volgut que fos. La seva vida i els seus somnis se li feien sempre paraules. Ell, com ningú, es va desviure per apuntalar una llengua cansada i sense nord. A les acaballes del segle XIX, mossèn Cinto, com li deia la gent del poble, ens va deixar, entre moltes, aquesta immensa partitura de passió per una llengua i per una terra: Canigó. Ens agradaria constatar si avui, consumida ja la primera dècada del segle XXI, les paraules de Verdaguer encara ens poden fer pessigolles a les orelles, com diria el bard anglès, si poden sacsejar la nostra ànima col·lectiva; o bé, a hores d’ara, ja ens hem tornat insensibles a la seva música i hem fet tard, per dir-ho d’alguna manera.

Lluís Soler