El mercader de Venècia

2011 | 2012

Sala Gran

1th February to 25th March 2012
<em>El mercader de Venècia</em>:<br>deu coses que has de saberRafel Duran, al metro de Nova York (agost de 2011).

El mercader de Venècia:
deu coses que has de saber

Descobrim alguns dels secrets del muntatge acompanyats per Rafel Duran, director de l’espectacle.

1. Del segle XVI al segle XXI...
El mercader de Venècia ens situa, originalment, a l’època en què Shakespeare la va escriure (la primera edició de l’obra data de 1600). Rafel Duran ha traslladat l’acció a la nostra època.


2. ... i de Venècia a Wall Street

William Shakespeare situa el gruix de l’acció d’El mercader de Venècia a la capital de la regió del Vèneto. En aquest muntatge, però, no ens trobarem entre canals sinó entre oficines, ascensors, billars... «El públic vindrà a veure una història que es pot llegir des de l’òptica contemporània, i és per això que ho hem desplaçat en el temps», afirma Duran. «No hi ha referències explícites a Wall Street, tot i que tinc els meus referents, i en aquest muntatge hi són. Evidentment, però, si desplaçàvem El mercader havíem de sortir de Venècia, que al segle XVI era un capital mundial del comerç però no avui dia. Actualment, la gran ciutat de les finances, allà on es mouen els diners, és Nova York.»


3. Una comèdia sobre les dificultats de l'amor
Una lectura bàsica d’El mercader de Venècia podria fer-nos pensar que el missatge de l’obra és que l’amor venç per sobre de la usura. Tot i així, si analitzem personatge per personatge, ens adonarem que la majoria de mòbils que mouen les relacions són bàsicament econòmics. A Bassanio l’interessa Porcia perquè és rica. A Lorenzo l’interessa Jessica pel mateix motiu... Així doncs, la gran història d’amor, on queda? «Està clar que no es troba en el famós relat dels tres cofres d’or, que avui dia ens resulta massa pueril i frívol», diu Rafel Duran. «Això d’encertar amb el cofre i enamorar-te instantàniament ja no és creïble. Shakespeare ens parla molt de les aparences, i nosaltres vivim sovint en un món d’aparences, que és una mica com el món idealitzat que ens pinten alguns anuncis de televisió.»

En la versió cinematogràfica de 2004 dirigida per
Michael Radford, Al Pacino va construir un
Shylock memorable.

4. Antonio i Bassanio
Els dos personatges que es demostren, en el transcurs d’El mercader de Venècia, un amor més pur i desinteressat són Antonio i Bassanio. Antonio hipoteca el seu cos per permetre que Bassanio se’n vagi a Belmont a conquerir el cor de Porcia. Hi ha sacrifici més gran que aquest? Val a dir que la interpretació homoeròtica d’aquests dos personatges no és un invent d’aquesta producció (de Harold Bloom a la mateixa Wikipèdia en parlen). Rafel Duran va més enllà i afirma: «No m’interessa si Antonio i Bassanio han arribat a consumar la seva relació. M’interessa aquesta relació perquè representa l’amor més intens. Antonio està disposat a morir per Bassanio. Si això no és amor, que algú em digui què és.»


5. Shylock i l’antisemitisme
Shakespeare fa una comèdia antisemítica, si bé no es pot negar que sap introduir-hi uns matisos i una complexitat humana que van molt més enllà del simple estereotip de l’epoca. Tanmateix, com s’enfoca avui dia un personatge com Shylock? «Després de tot el que va passar al segle XX, després de l’holocaust, nazi, no és ètic fer burla dels estereotips jueus antics», afirma Duran. La tradició de després de l’holocaust tendeix a interpretar el personatge com a naturalista, més allunyat de la comèdia. «El nostre Shylock és un banquer que odia un empresari (un odi, per cert, mutu), però ja no per qüestions religioses sinó per tot plegat, pels seus costums, per la seva manera de ser. És com un banquer cruel que no té cap mena de compassió amb una persona que, avui dia, no és capaç de pagar la hipoteca.»


6. Una nova Porcia
Porcia és un dels personatges més importants d’El mercader de Venècia. Rica, aguda i d’una gran bellesa, es veu obligada a casar-se amb el pretendent que surti vencedor d’un joc que ha imposat el seu difunt pare: qui encerti quin dels tres cofres (d’or, d’argent i de plom) amaga el seu retrat es podrà casar amb ella. «Es tracta d’un joc que avui dia semblaria sortit d’un programa de televisió», afirma Duran. «La nostra Porcia no s’ha hagut de preocupar mai per res, ha viscut sempre en un món de fades. L’únic que la torba és aquest joc que ha organitzat el seu pare. És com una mena d’infanta que té por de casar-se amb algú que ella no ha triat.» La primera escena d’aquesta heroïna romàntica, prenent un spritz amb una copa de cosmopolitan, farà pensar a més d’un espectador en les protagonistes de Sex and the City.


http://www.oodora.com/wp-content/uploads/2008/05/sex-and-the-city-cosmopolitan-martini-cocktail-drink-recipe.jpg

Les actrius de Sex and the City, amb el seu característic cosmopolitan



7. Un Belmont d’anunci publicitari
El paratge idíl·lic que habita Porcia també ha estat mereixedor d’una lectura interessant. «Nosaltres hem interpretat l’espai on s’ensenyen els cofres als pretendents com una sala de recepció oficial d’una casa de gent benestant, com les que surten a les revistes del cor, però amb alguns detalls més propis d’un anunci de perfums.» Belmont, però, es transforma quan Porcia decideix marxar a Venècia. «Aleshores el criat aprofita per fer una festa. Els criats, això és molt shakespearià, sempre han volgut fer el que fan els senyors. Jo volia utilitzar el transvestisme com a artefacte teatral, perquè es tracta d’un recurs molt shakespearià, i a Belmont hi ha una sorpresa per a l’espectador que aquí no revelaré. Però estic segur que Shakespeare estaria totalment d’acord en com hem utilitzat aquest recurs.», conclou Duran.


8. L’escenografia
Un dels elements que suscitaran més preguntes és, sens dubte, l’escenografia: un mur majestuós i imponent que s’obre per mostrar-nos les projeccions. «En tot cas, Shakespeare no necessita escenografia», afirma Duran. «El nostre mur té alguna cosa de mur de les lamentacions, però fa un pas més enllà. És un mur més conceptual, que per la seva naturalesa ens pot recordar l’àmbit urbà, però que té un caràcter escultòric. El podem interpretar com una obra d’art.»

Duran, davant els misteriosos versos de Catul
que es poden trobar en l'escenografia.

9. Els versos de Catul
En aquest mur destaquen unes inscripcions en llatí. Són textos de Gai Valeri Catul (segle I aC), un dels més grans poetes llatins. «Hem volgut ser més clàssics que els clàssics. Utilitzar un poeta llatí ens semblava molt interessant com a element de contrast en un muntatge com aquest.» Però per què Catul? Potser perquè se’l considera un gran poeta de l’amor? Potser pel caràcter homoeròtic d’alguns dels seus versos? «Sí, i no. Cal que ens ho preguntem? Estem massa pendents de fer maquinacions racionals tota l’estona. Aquesta escenografia està feta per alliberar la nostra part més sensorial, com quan escoltes una cançó pel mer plaer d’escoltar-la. No cal que ens preguntem sempre el perquè de les coses.» A les seves ordres, senyor Duran!


10. I, per sobre de tot, respecte a Shakespeare
William Shakespeare és un autor tan representat a tot el món que estem molt acostumats a veure muntatges de tota mena. A Barcelona, els darrers anys, s’han pogut veure Shakespeares austers i fastuosos, escatològics i moderats, estripats i continguts. Per a tots els gustos. El mercader de Venècia que podrem veure a la Sala Gran és un muntatge, per damunt de tot, fet amb respecte i admiració pel bard anglès. Dit això, creus, Rafel, que el teu muntatge pot provocar un petit escàndol? «Si avui dia un muntatge com aquest escandalitza, és que anem molt malament», afirma, amb rotunditat. «No sé si agradarà, espero que sí. Penso que el públic jove s’ho passarà molt bé, i la resta de públic, si ve disposat a passar una bona estona amb una obra mestra del teatre, també.»

Ja és tard i els actors esperen les notes de l’assaig de la nit anterior, de manera que el director es disculpa i es prepara per sortir del camerino. De sobte, s’atura i es torna a girar, amb un somriure. «Escolta, jo penso que el públic s’ho passarà molt bé, però que consti que això no significa que l’obra hagi d’acabar bé», diu, abans de marxar. «Això ho haurà de valorar l'espectador.»