Els baixos fons

Maxim Gorki

Dramaturgia: Albert Tola y Carme Portaceli

2011 | 2012

Sala Petita

Del 19 de enero al 26 de febrero de 2012
Carme Portaceli presenta <em>Els baixos fons</em>Carme Portaceli © Maider Mendaza

Carme Portaceli presenta Els baixos fons


Gorki escriu Els baixos fons l’any 1902. Nosaltres som al 2012, just 110 anys més tard. La rabiosa actualitat d’aquest text fa pensar molt en què ha passat amb el món en què vivim, en la societat que tenim, en el sistema que ens envolta i que ens fa dia a dia. Si els personatges dels seus baixos fons són indigents en tota regla, l’any 2012 qualsevol de nosaltres té la possibilitat de convertir-se en indigent demà mateix, qualsevol de nosaltres pot estar a dos mesos de quedar-se sense feina, sense sou.

Gorki parla de les classes més desafavorides de la Rússia tsarista, nosaltres parlem de qualsevol de nosaltres en aquest món capitalista sense pietat, sense fre.

Gorki, però, parla, i nosaltres també volem fer-ho, de la indigència espiritual a la qual arriben els éssers humans en circumstàncies tan adverses, unes circumstàncies que, a la nostra actualitat, consisteixen en la simple supervivència. De la mateixa manera que les filles de Bernarda Alba no tenen cap possibilitat de fer sortir la seva bondat, aquests personatges nostres no poden fer altra cosa que pensar en ells mateixos, en salvar-se, en evadir-se del patiment i de la indignitat que suposa viure d’aquesta manera. Si no hi ha futur, quina il•lusió resta? Si no hi ha somnis, quina esperança hi ha?

Gorki fa entrar una llum, un bri d’esperança encarnat en un personatge que encara creu que un món millor és possible, que encara s’implica amb allò que passa al seu voltant, que té uns principis i que, per tot això, crea un petit huracà entre els seus companys de sostre que es plantegen, després de molts anys de no fer-ho, que ells també podrien ser millors i viure més bé. Aquesta aparició farà que tornin a parlar, a escoltar, a mirar i, encara que no ho vulguin, a pensar en què poden fer amb les seves vides.

Potser la lectura més important que Gorki planteja a la seva obra és que hi ha d’haver una esperança que doni sentit a la vida. Que l’important dels somnis no és que es realitzin, sinó que el camí per aconseguir-los et faci millor persona.

Carme Portaceli