Presentació director artístic

Temporada 2013/2014

De totes les propostes que articulen el conjunt de la programació de la temporada 2013/2014, se’n deriva en primer lloc el compromís que té el Teatre Nacional de Catalunya amb el nostre patrimoni dramàtic –passat, present i futur.

Per això, hem volgut crear la Jove Companyia del Teatre Nacional, configurada amb graduats de l’Institut del Teatre, per poder aprofundir en les singularitats de la nostra pràctica escènica. Des de la mentida, el teatre busca generar una il·lusió de veritat que només s’entén a partir de convencions que són culturals i que estan íntimament relacionades amb els nostres clàssics. La formació de joves actors en aquests codis interpretatius, ens ajudarà a mantenir viva una tradició que massa cops ha quedat estroncada, i que hem de saber conèixer i reconèixer per entendre millor la nostra veritat cultural.

També per això, els «epicentres» de cada temporada ens permetran acostar-nos amb més profunditat a algunes de les figures clau a l’hora d’entendre el teatre català modern. Aquest any començarem amb Serafí Pitarra, perquè amb ell s’inauguren moltes de les estructures que encara expliquen el panorama escènic i cultural d’aquest país. Alhora, també ens voldrem acostar a algunes obres especialment significatives d’autors que mereixen noves mirades que tornin a situar-los en el nostre cànon teatral.

De la mateixa manera, el nostre compromís amb els creadors contemporanis ens ha de portar a alimentar aquest moment excepcional que estem vivint a l’entorn de la creació escènica textual. Hem creat un Comitè de Lectura i hem obert una bústia de recepció de textos a la nostra pàgina web, a través de la qual tothom qui ho desitgi pot fer-nos arribar les seves obres directament, per tal que el TNC es continuï alimentant d’aquesta riquesa dramatúrgica.

D’aquesta programació han de sortir les eines que ens portin a dialogar amb altres equipaments escènics germans d’arreu del món. Ens agradaria que no només vinguéssiu al TNC per l’interès de les diferents activitats de la temporada, sinó sobretot per sentir-vos còmplices d’aquest teatre que és el vostre, i que potser ens ajudarà a ser una societat més compromesa amb el nostre present i amb el nostre destí futur.


Frontera

Necessitem fronteres per ordenar el món, per articular la nostra identitat, per situar-nos en tota mena de mapes conceptuals i topogràfics, per transgredir els sistemes, per enfrontar-nos als nostres límits. Necessitem línies simbòliques, convencionals, que demarquin què som i què no som, encara que només sigui per passar-nos la vida qüestionant-ho o negant-ho.

On som? Quines fronteres ens defineixen? Amb quines fronteres ens volem comprometre? Quina classe de contrabandistes tindrem necessitat de ser? Entre quins canvis d’escenari ens tocarà transitar? En un món capaç d’abolir la distància temporal que separava el planeta de punta a punta, volem fronteres geogràfiques? Volem fronteres mentals, morals, sexuals, espirituals, identitàries, quan hem treballat durant segles per desdibuixar-ne tantes i de tants tipus?

Canvis de protagonistes en les grans cimeres internacionals, incomprensió creixent entre l’Europa del fred i la de la calor, turbulències en els pous de petroli mentre les reserves comencen a esgotar-se. Vivim una època de canvis de paradigma molt significatius, que a hores d’ara estan definint les noves fronteres i els nous models per a les properes dècades.

Preguntar-se sobre les fronteres del món contemporani no implica només parlar de divisions territorials, sinó sobretot de combinacions espaitemps en què els enllaços es comuniquen a la velocitat de la llum. Havíem après a catalogar la realitat concepte rere concepte, i ara ens toca aprendre a organitzar-la sobreposant-los els uns amb els altres.

Xavier Albertí
Director artístic del Teatre Nacional de Catalunya