Informació
Col·loqui moderat per Marta Marín-Dòmine
- Postfunció
- Activitat vinculada a l'espectacle Anatomia d'un suïcidi
Els col·loquis sobre els espectacles compten també amb els membres de la companyia. Una ocasió única per aprofundir en cada proposta escènica amb la mirada particular d'un espectador privilegiat.
Marta Marín-Dòmine és escriptora i investigadora catalano-canadenca. Ha estat professora a la Wilfrid Laurier University de Waterloo (Canadà) on ha dirigit el Center for Memory and Testimony Studies. Va ser directora del Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona del 2021 al 2023.
Centrada en la qüestió testimonial, ha realitzat les pel·lícules documentals The Vengeance of the Apple. Argentinians in Toronto (2010) i Mémoire Juive du Quartier Marolles-Midi, 1930 a 1942 (2012). Ha escrit el guió del vídeo Refugi amb imatges de Carla Simón, per a la sèrie Un vocabulari per al futur (CCCB, 2020).
L'any 2017 va realitzar la instal·lació audiovisual Je vous offre las oiseaux / Us ofereixo els ocells patrocinada per l'ICUB, en homenatge a les víctimes de l'Holocaust.
En el pla literari ha publicat Fugir era el més bell que teníem (Club Editor, 2019), que va guanyar els premis Ciutat de Barcelona d'assaig 2019, Joaquim Amat-Piniella 2019 de narrativa i el premi Serra d'Or de novel·la el 2020. La traducció al castellà va ser publicada el 2020 per Galaxia Gutenberg, sota el títol Huir fue lo más bello que tuvimos.
És autora del pròleg al Teatre reunit de Carme Montoriol editat el 2020 per Arola editors i el TNC. Va participar en el projecte Decameró produït pel TNC per obrir la temporadal 2021-2022 amb l'obra La llum del futur no deixa ni per un instant de ferir-nos. Al març de 2023 va publicar Ellas, un assaig sobre la condició amorosa femenina a través del teatre del Segle d'Or, publicat per la Companyia Nacional de Teatro Clásico. Al juny 2023 va guanyar el premi BBVA St Joan de Narrativa catalana per la novel·la Diré que m’ho he inventat publicada per Edicions 62.
Crèdit de la fotografia: Elena Infante
Els col·loquis sobre els espectacles compten també amb els membres de la companyia. Una ocasió única per aprofundir en cada proposta escènica amb la mirada particular d'un espectador privilegiat.
Marta Marín-Dòmine és escriptora i investigadora catalano-canadenca. Ha estat professora a la Wilfrid Laurier University de Waterloo (Canadà) on ha dirigit el Center for Memory and Testimony Studies. Va ser directora del Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona del 2021 al 2023.
Centrada en la qüestió testimonial, ha realitzat les pel·lícules documentals The Vengeance of the Apple. Argentinians in Toronto (2010) i Mémoire Juive du Quartier Marolles-Midi, 1930 a 1942 (2012). Ha escrit el guió del vídeo Refugi amb imatges de Carla Simón, per a la sèrie Un vocabulari per al futur (CCCB, 2020).
L'any 2017 va realitzar la instal·lació audiovisual Je vous offre las oiseaux / Us ofereixo els ocells patrocinada per l'ICUB, en homenatge a les víctimes de l'Holocaust.
En el pla literari ha publicat Fugir era el més bell que teníem (Club Editor, 2019), que va guanyar els premis Ciutat de Barcelona d'assaig 2019, Joaquim Amat-Piniella 2019 de narrativa i el premi Serra d'Or de novel·la el 2020. La traducció al castellà va ser publicada el 2020 per Galaxia Gutenberg, sota el títol Huir fue lo más bello que tuvimos.
És autora del pròleg al Teatre reunit de Carme Montoriol editat el 2020 per Arola editors i el TNC. Va participar en el projecte Decameró produït pel TNC per obrir la temporadal 2021-2022 amb l'obra La llum del futur no deixa ni per un instant de ferir-nos. Al març de 2023 va publicar Ellas, un assaig sobre la condició amorosa femenina a través del teatre del Segle d'Or, publicat per la Companyia Nacional de Teatro Clásico. Al juny 2023 va guanyar el premi BBVA St Joan de Narrativa catalana per la novel·la Diré que m’ho he inventat publicada per Edicions 62.
Crèdit de la fotografia: Elena Infante