Del Paral·lel a Nàpols

CONCERT D'’ESTER FORMOSA i ELVA LUTZA

Del Paral·lel a Nàpols, del cuplet a les machiette napoletane, dos gèneres cosins germans.
A Nàpols no han deixat mai de revisitar les seves cançons de «cafè chantant», que actualment formen part del repertori d’un gran nombre d’intèrprets, mentre que el cuplet ha patit una sort ben diferent i ha deixat de rebre les mateixes atencions que havia inspirat temps enrere. 
El fet d’ajuntar tots dos gèneres en un concert no té una intenció arqueològica, sinó que vol sobretot donar nova vida a unes cançons que continuen tenint vigència, per la seva forta ironia, pel sentit de l’humor, per la bellesa de les melodies i per la presència de l’element teatral que les caracteritza.
La col·laboració entre Joan Casas i Ester Formosa va néixer el 1989, quan Casas va inventar-se un personatge perquè Formosa pogués vestir de teatralitat els seus concerts. D’aquesta manera La Canyí, inspirada en una cupletista del Paral·lel, va girar durant molts anys per tota la península, amb gran èxit de crítica i públic. Després d’uns anys d’absència, La Canyí torna per oferir-nos aquest diàleg intercultural.


PROGRAMA

La baldirona (Lletra: Manuel Sugrañes, Música: Joan Costa)
Cucurutxu (Lletra i música: Nico Casu i Ester Formosa)
Foxtrot de l’ombrel·la (Lletra: Faust Casals, Música: Vicente Quirós)
La puntaire (Lletra: Ramon Campmany, Música: Joan Viladomat)
La Java del Port (Lletra: G. Alcázar, Música: Vicente Quirós)
La Marieta de l’ull viu (Lletra: Faust Casals, Música: Cándida Pérez)
Lily Cangy (Lletra: G. Capurro, Música: S. Gambardella)
Bammenella (Lletra i música: Raffaele Viviani)
‘A cura ‘e mamma (Lletra: G. Cinquegrana, Música: P. De Gregorio)
El papissot (Lletra: J. Misterio, A. R. Berdiel i J.M. Pla) i Ciucculatina mia (Lletra: Pisano, Música: Cioffi)
Variazioni per due guitarristi (A partir de temes de G. Rossini)
Nicolás (Lletra: A. G. Miranda, Música: Jaime Planas, Versió de Nico Casu)
La vaselina (Lletra: Delfín Villán, Música: Jose Albelda, Versió de Nico Casu)
La Paula té unes mitges (Lletra: Lluís Planas, Música: Enric Morera)
Scetate (Lletra: F. Russo, Música: P.M. Costa)


A FONS

La benedicció de «La Canyí» baixa a la sala i provoca sobtats enamoraments. Ningú surt dient «Quin gran espectacle!», que seria una sensació compartida, social. Però molts surten amb un secret amor al cor.
 (Joan Casas)


Després d’uns anys d’absència, La Canyí torna per oferir-nos aquest diàleg intercultural.