Vestíbul superior a les 18.30 h

Parlem sobre el desig i les seves representacions en la literatura amb dues periodistes culturals.

Carlota Rubio (Barcelona, 1997) és periodista cultural i crítica literària. Ha coordinat la secció de Llibres i les publicacions en paper del digital de cultura Núvol. Actualment és la coordinadora i una de les signatures del suplement cultural El Quadern d’El País.

Rita Roig (Terrassa, 1997) és periodista i comunicadora cultural. Actualment treballa d'editora de Cultura a Time Out Barcelona i col·labora en mitjans com Catalunya Ràdio, RAC1, iCat, El Nacional, el Quadern d'El País o Núvol. Ha impulsat, juntament amb la Paula Carreras, la Clàudia Rius i l’Ofèlia Carbonell, el pòdcast Gent de Merda, que actualment forma part de la graella de Radio Primavera Sound.

Lev Tolstoi
Direcció Carme Portaceli
Sala Gran a les 19 h

Hi ha un lloc on la felicitat és possible per a totes nosaltres

Anna Karènina té uns principis forts i fa l'elecció de viure la vida al màxim. En un viatge a Moscou, s'enamora del Vronsky. Desafiant les convencions socials, abandona el seu home i es veu obligada a abandonar el seu fill per poder viure el seu amor. En aquesta adaptació escènica de la brutal novel·la de Tolstoi, Carme Portaceli rescata l'Anna Karènina de l'escàndol amorós i la posa en escena perquè sigui jutjada, però aquesta vegada ella està decidida a explicar-nos el que realment va succeir, el que realment va sentir i el que ningú, excepte potser Tolstoi, va tenir en compte.

Vestíbul superior a les 18.30 h

Són intocables els clàssics? Es pot jugar amb el català?

Marc Miranda (Andorra la Vella, 1996) és traductor i periodista de formació per la UAB, un tuitaire delulu i deranjat i, sobretot, és lleidatà, no andorrà. Actualment, fa un doctorat en comunicació intercultural a la UAB, tradueix literatura quan el deixen, va a pòdcasts a krissejar quan el conviden i forma part de la junta de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya.

Júlia Ojeda Caba (Sant Celoni, 1994) és professora i Investigadora del Departament d'Arts i Humanitats de la UOC. Doctora en Humanitats i Comunicació amb la tesi doctoral La narrativa catalana de postcrisi (2010-2020). Llengua, gènere i país en el tríptic de Marta Rojals. Col·labora amb diversos mitjans de comunicació com a especialista en literatura.

Àngel Guimerà
Dramatúrgia i direcció Jordi Prat i Coll
Sala Gran a les 19 h

El retrat d’una època en què els desitjos més ocults lluiten constantment contra la pressió social

Una tragèdia romàntica que retrata les il·lusions i els desenganys, amors i desamors, fidelitats i traïcions d’una parella amb la incapacitat d’engendrar un fill. Una obra incòmoda carregada de tensions en què una botiga de queviures és l’escenari on conviuen els desitjos més ocults i les pressions socials d’una societat tancada.

Vestíbul superior a les 18.15 h

Es pot tornar a començar de nou una vegada i una altra?

Júlia Bacardit Cruells (Barcelona, 1991). És periodista, escriptora i editora catalana. Es va graduar en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació i ha cofundat dos projectes: la Revista Branca, de creació literària i gràfica, i el pòdcast en català Les Golfes, amb Anna Pazos. Ha publicat El preu de ser mare (2020), Un dietari sentimental (2023), El Raval a Deshora (2024) i Corresponsal d'enlloc (2024).

Abraham Orriols Garcia (Berga, 1996). És periodista. Treballa als Serveis Informatius de TV3, Els Matins i la secció de Societat- Territori, com a ENG. Paral·lelament, estudia el Màster en Anàlisi Política a la UOC i és membre de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes. L'octubre del 2023 va publicar el seu primer llibre, "Una vida a les muntanyes" (Ara Llibres).

Autoria i direcció Victoria Szpunberg
Sala Gran a les 19 h

Es pot començar de nou una vegada i una altra?

La tercera fuga segueix el rastre d’una família durant 100 anys d’història. El periple trepidant de tres generacions protagonistes de múltiples exilis. Una obra magna que viatja per tres països i tres dècades diferents: Ucraïna, 1920; Buenos Aires, 1970 i Barcelona, 2020. Un cant a la vida, una reflexió sobre la identitat i una reivindicació del mestissatge.