Projecte artístic
Eixos temàtics

Eixos temàtics

El Teatre Nacional de Catalunya ha de ser un teatre per a la reflexió cívica, un lloc per preguntar, debatre i oferir respostes sobre els principals temes del nostre temps. I l’Eix temàtic ens ajuda en aquest propòsit.
Cada temporada del TNC gira al voltant d’un concepte temàtic, que actua com a centre neuràlgic de la programació i de les activitats relacionades. Les obres no se seleccionen arbitràriament, sinó que es busquen aquells textos que defensin temàtiques comunes, des de diferents perspectives i punts de vista.


Temporada 2017-2018: Eix temàtic Identitat
Aquesta temporada 2017/2018 hem volgut reflexionar explícitament sobre la qüestió de la identitat des d’aspectes molt diversos, explorant així mateix els conflictes que en resulten quan entra en xoc amb les múltiples dinàmiques del poder.
Som conscients que només des dels marges podrem bastir discursos sòlids sobre els paranys que amenacen la nostra dignitat. Per aquesta raó, i perquè entenem que el teatre és un dels millors espais que té la nostra societat per celebrar la dignitat humana, també hem volgut donar un rellevant protagonisme a realitats que mereixen trepitjar amb més força els escenaris de la nostra vida pública.

Temporada 2016-2017: Eix temàtic Llenguatge
La força de les imatges sovint es revela insuficient a l’hora de construir pactes que siguin realment vàlids per sustentar la nostra convivència més enllà d’eufòries efervescents i passatgeres. En una societat plural, els pactes tenen una urgent necessitat dels mots per tal de ser perdurables: dels mots consistents, subtils, honestos, «plens».
En aquest sentit, doncs, la temporada 2016/2017 hem volgut que la programació del TNC es capbussi en els laberints del llenguatge i explori les fissures dels discursos amb què vertebrem la nostra identitat, o amb què l’hem vertebrada al llarg de la nostra història més o menys recent.

Temporada 2015-2016: Eix temàtic Violència
La temporada 2015/2016 es vertebra entorn de la idea de violència per interrogar-nos, des dels llenguatges escènics del nostre temps, sobre les diferents violències que ens travessen i ens configuren com a societat. Perquè la violència –el conjunt de mecanismes amb què es legitima el poder i amb què s'articula la connivència col·lectiva enfront de les injustícies o de les "diferències" silenciades– és un dels principals territoris on construïm la nostra identitat.
 
Temporada 2014-2015: Eix temàtic Família
Avui dia la família és més que mai un espai essencial en la construcció de la nostra identitat pública i privada. Un espai reduït però d’una fascinant complexitat, on es poden manifestar les connexions més intenses i les transgressions més secretes que ens articulen com a col·lectivitat.
En el gran teatre del món, la família és el primer escenari que ens posa a prova i alhora ens defineix com a membres de l’espècie humana. Per això, la família és en definitiva un termòmetre extraordinàriament precís a l’hora de capturar la temperatura real de les transformacions que viu —o que creu viure— qualsevol època; transformacions demogràfiques i antropològiques, econòmiques i simbòliques, que de vegades només són aparents, mentre que altres vegades són veritablement convulses.

Temporada 2013-2014: Eix temàtic Frontera
Necessitem fronteres per ordenar el món, per articular la nostra identitat, per situar-nos en tota mena de mapes conceptuals i topogràfics, per transgredir els sistemes, per enfrontar-nos als nostres límits. Necessitem línies simbòliques, convencionals, que demarquin què som i què no som, encara que només sigui per passar-nos la vida qüestionant-ho o negant-ho.
Preguntar-se sobre les fronteres del món contemporani implica sobretot combinacions espaitemps en què els enllaços es comuniquen a la velocitat de la llum. Havíem après a catalogar la realitat concepte rere concepte, i ara ens toca aprendre a organitzar-la sobreposant-los els uns amb els altres.