El triomf de la fonètica

El llegat de Martí de Riquer conté més de quatre-centes publicacions sobre literatura catalana i universal. La seva Història de la literatura catalana, o la seva antologia sobre els trobadors, són obres de referència que situen aquest erudit com un dels més grans humanistes que ha donat la nostra cultura. Poc abans de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, Martí de Riquer va escriure dues comèdies, Spinoza i els gentils i El triomf de la fonètica, que en un altre context s’haurien pogut convertir en referents importants de la seva història teatral. En aquestes obres, l’autor reprèn la tradició sainetística catalana i proposa una revisió dels codis dramàtics burgesos que anticipa d’alguna manera la poètica rupturista d’autors com Ionesco, el qual no estrenarà La cantant calba fins al 1950. A El triomf de la fonètica, l’habitual intent d’arranjar un matrimoni de conveniència es convertirà en un deliri còmic on es barrejaran esquimals, cabres, filòlegs, i, fins i tot, algun problema fonològic. Ens trobem davant d’una obra escrita essencialment per instint teatral i bàsicament sostinguda per una cultura sòlida. Es tracta, per tant, d’un veritable exemple de teatre net, sa; recolzat i assegurat sobre una base que fa superar els riscs de carrincloneria, sentimentalisme o grotesc que aquella condició per si sola acostuma a comportar. [...] En El triomf de la fonètica hi ha una gran abundància d’imaginació, d’humor, de sàtira, etc., no acumulades avariciosament i capriciosament com perles precioses i fràgils, sinó donades a doll. (Josep Palau i Fabre, Última hora, 14 d’abril de 1936)