L’esquella de la torratxa

Informació

Imatge promocional de l'espectacle L’esquella de la Torratxa

L’esquella de la torratxa

  • Serafí Pitarra
  • Sala Tallers
  • al

Serafí Pitarra es fa conèixer als escenaris públics barcelonins amb L’esquella de la Torratxa, que s’estrena el 1864 al teatre de l’Odeon, a la Plaça de Sant Agustí. La popularitat que assolirà l’obra serà extraordinària, especialment quan faci el salt als Camps Elisis dels Jardins del Passeig de Gràcia aquell mateix estiu, que marcarà, així, la primera fita important del nou teatre en català, que en dos anys normalitzarà la seva presència d’una manera impressionant. L’èxit assolit per les produccions en la llengua autòctona durant les temporades d’estiu s’entén gràcies a la naturalesa musical d’aquestes sarsueles, que sovint eren sainets en els quals s’havien integrat unes quantes cançons per satisfer els gustos del públic. Una petita vila catalana està a punt de celebrar eleccions per triar diputat, i l’alcalde intentarà comprar els vots dels vilatans per al seu protegit. Ben aviat, però, tot es complicarà amb l’aparició d’un altre candidat i amb el descobriment dels secrets de joventut de l’alcalde, que generaran una trama delirant en què el menys important serà respectar les normes del joc democràtic. La sarsuela L’esquella de la Torratxa és una paròdia del drama romàntic La campana de la Almudaina de Joan Palou i Coll, en la qual els conflictes d’honor de l’obra en castellà, esdevenen en el text de Pitarra la paròdia d’un sistema polític on el caciquisme encara té una marcada presència. Avui mateix, si guanyo, amb cartes closes escric a n’els ministres i adverteixo que explicaré al Congrés les faltes grosses que passen contra el país que protegeixo si al punt no em concedeixen quatre coses. La primera, ha de ser un permís doble per fer un ferrocarril d’aquí a l’Havana i tres fàbriques grans en aquest poble de botons, panyo fi i teixits de llana. La segona, que això de Barcelona que es diu l’Ensanche es faci ben de pressa havent d’arribar just fins a Cardona, perquè ens hi entrin les terres de Manresa. La tercera, un bon medi per combatre la gran misèria que pertot se fica: es manarà que un duro en valgui quatre i així Espanya serà el redoble rica. L’última, un tractat amb Nord-Amèrica perquè el Mississipí vingui aquí a Espanya i tot el que té sec la nació Ibèrica serà de regadiu. (Serafí Pitarra, L’esquella de la Torratxa) Amb EGOS Teatre

Preus i horaris

Calendari

Mes anterior

Setembre 2019

Mes següent
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30      

Fitxa artística

Autoria
Serafí Pitarra
  • Veure'n més
    Direcció musical i piano Francesc Mora Assessorament d’il·luminació Ignasi Camprodon Espai escènic i vestuari EGOS Teatre y TNC Gegants (Ermessenda de Montsoriu, Guerau I) Colla de Geganters i Grallers de Pineda de Mar Capgrossos Colla de Gegants i Nans de Vilassar de Mar i Colla de Geganters i Grallers de Pineda de Mar Orelletes Quimeta Orpinell
    Amb Anna Alborch Lali Camps Rubèn Montañà Albert Mora Francesc Mora Toni Sans Maria Santallusia Producció Teatre Nacional de Catalunya Agraïments Joan Maria Segura i Bernadas, Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, Miquel Gili, Gemma Beltran (Dei Furbi), Laura Guerrero, Jordi Congost «Papa Congo», Zum-Zum Teatre, a l'equip del TNC i a les nostres famílies, que, malgrat tot, sempre ens diuen que ho fem molt bé.

Multimèdia