Informació
ANNUS IRRITABILIS #SR (a partir de L’any de la picor, una féerie de Morera i Rusiñol)
- Activitat
- Epicentre Rusiñol
- Sala Gran
Enric Morera va compondre la partitura de L’any de la picor entre 1903 i 1904, a partir d’un argument satírico-humorístic de Santiago Rusiñol i Josep M. Jordà, i per a un projecte escènic que havia de comptar amb catorze decorats de Miquel Utrillo. Es tracta d’una mena de ballet amb una música sorprenent, en què ressonen les innovadores textures harmòniques de personalitats com Erik Satie —gran amic de Rusiñol.
Segons un testimoni de la premsa de l’època, l’argument principal de L’any de la picor era «un viaje a través de los siglos venideros, con muchos bailables, mucha fantasía y mucho espectáculo». Un segle després, el Teatre Nacional i l’ESMUC —amb direcció musical de Francesc Prats— exhumen aquest apassionant divertimento avantguardista en un concert-performance concebut per Albert Arribas i Sílvia Delagneau.
Descarrega't el Programa de sala d'ANNUS IRRITABILIS #SR.
Música
Enric Morera
Argument de la féerie
Santiago Rusiñol i Josep M. Jordà
Direcció musical
Francesc Prat
Orquestra de l’ESMUC
Flautes
Pablo Alcántara
Cristina Romero
Oboès
Eloi Cid
Clarinets
Maria Salat
Pere Casals
Fagots
Maria Selvas
Trompes
Cristina Cortés
Antonio Zamora
Trompetes
Joan Pàmies
Sergi Serra
Trombons
Júlia Soler
Alejandro Higon
Óscar Santos
Tuba
Pacual Lara
Timpani
Sergio Álvarez
Percussió
Ana Nicolás
Violins 1
Lia Manchón – David Flores
Andrea Mayor – Rubén Pérez
Edu Torné – Elena González
Ana María García
Violins 2
Andrea García – Alexis Tonatiuh
Elena Bugliari – Maria Fort
Gerard Farré – Sergi Renom
Violes
Celia Eliaz – Lidia Pascual
Carlos Brito – Josep Planas
Cristina García – Andreu Carreño
Violoncels
Carmen Kleykens – Diego Flores
Mireia Vaquer – Pau Valls
Contrabaixos
Álvaro Orcajo – Núria Casas
Ungles
Sayaka Miyasaka (Kira Nails)
Dramatúrgia i direcció
Albert Arribas
Concepte escènic i vestuari
Sílvia Delagneau
Actriu
Mònica Almirall
Vídeo
Alejo Levis
Il·luminació
Pep Codines
Ajudanta de direcció
Clara Manyós
Una co-producció del TNC i l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)
Enric Morera va compondre la partitura de L’any de la picor entre 1903 i 1904, a partir d’un argument satírico-humorístic de Santiago Rusiñol i Josep M. Jordà, i per a un projecte escènic que havia de comptar amb catorze decorats de Miquel Utrillo. Es tracta d’una mena de ballet amb una música sorprenent, en què ressonen les innovadores textures harmòniques de personalitats com Erik Satie —gran amic de Rusiñol.
Segons un testimoni de la premsa de l’època, l’argument principal de L’any de la picor era «un viaje a través de los siglos venideros, con muchos bailables, mucha fantasía y mucho espectáculo». Un segle després, el Teatre Nacional i l’ESMUC —amb direcció musical de Francesc Prats— exhumen aquest apassionant divertimento avantguardista en un concert-performance concebut per Albert Arribas i Sílvia Delagneau.
Descarrega't el Programa de sala d'ANNUS IRRITABILIS #SR.
Música
Enric Morera
Argument de la féerie
Santiago Rusiñol i Josep M. Jordà
Direcció musical
Francesc Prat
Orquestra de l’ESMUC
Flautes
Pablo Alcántara
Cristina Romero
Oboès
Eloi Cid
Clarinets
Maria Salat
Pere Casals
Fagots
Maria Selvas
Trompes
Cristina Cortés
Antonio Zamora
Trompetes
Joan Pàmies
Sergi Serra
Trombons
Júlia Soler
Alejandro Higon
Óscar Santos
Tuba
Pacual Lara
Timpani
Sergio Álvarez
Percussió
Ana Nicolás
Violins 1
Lia Manchón – David Flores
Andrea Mayor – Rubén Pérez
Edu Torné – Elena González
Ana María García
Violins 2
Andrea García – Alexis Tonatiuh
Elena Bugliari – Maria Fort
Gerard Farré – Sergi Renom
Violes
Celia Eliaz – Lidia Pascual
Carlos Brito – Josep Planas
Cristina García – Andreu Carreño
Violoncels
Carmen Kleykens – Diego Flores
Mireia Vaquer – Pau Valls
Contrabaixos
Álvaro Orcajo – Núria Casas
Ungles
Sayaka Miyasaka (Kira Nails)
Dramatúrgia i direcció
Albert Arribas
Concepte escènic i vestuari
Sílvia Delagneau
Actriu
Mònica Almirall
Vídeo
Alejo Levis
Il·luminació
Pep Codines
Ajudanta de direcció
Clara Manyós
Una co-producció del TNC i l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)