Presentació Temporada 2021-2022

Presentació Temporada 2021-2022

Som aire, foc, terra, aigua. Som naturalesa, però al mateix temps els éssers humans inventem uns altres principis semblants als naturals: la justícia, el bé, la veritat i la bellesa. Aquests són els nostres tresors, això és la Cultura. Aquí hi ha el camí. La resta, misèria, cobdícia, corrupció, degeneració i tornada a la caverna (en el sentit més sinistre).

Emilio Lledó
Estem travessant un període d’obscuritat en el qual ens és molt difícil trobar el nostre propi camí. Tot és confusió. Necessitem la llum, tot i que no sabem on trobar-la malgrat que molts profetes han aixecat la seva veu venent-nos solucions màgiques. Mai, mai abans l’ésser humà havia tingut tants canals d’informació i comunicació i, paradoxalment, mai, mai abans havia estat tan silenciós ni s’havia sentit tan indefens, tan discapacitat.

Per fer front a tot això tenim la Cultura, tenim el Teatre, aquell lloc on anem centenars de vegades per passar-hi una bona estona, per trobar-hi, segurament, més preguntes que respostes, per somniar.

Un dels grans prodigis de la humanitat és tenir la possibilitat de viure uns altres mons, de sentir uns altres sentiments, de pensar uns altres pensaments que ens allunyin dels esquemes repetitius que la nostra ment ha anat creant amb el sovint pobre coneixement que ens proporcionen les experiències socials, els mitjans de comunicació, les notícies…

L’Art no és només l’origen de la llibertat intel·lectual, sinó també un univers d’ideals lliure, un territori de possibilitats infinites. L’Art és una porta que ningú pot tancar mai, ni tan sols cap censura. L’Art condensa la idea d’allò que el futur té l’obligació d’heretar i guardar. Ni els polítics ni els acadèmics tenen aquesta opció, encara que ho sembli. És l’Art. És l’Art i els i les artistes que no només ens expliquen la intimitat de la seva ànima, sinó que ens expliquen la història d’un país i la de la seva gent.

Aquesta pandèmia ens ha deixat bastant clar que som vulnerables (al primer món ho havíem oblidat), que tot és incertesa (com ho és la vida) i que necessitem estar junts. Els teatres oberts en els moments més durs de restriccions ens han revelat que les persones necessitem compartir, estar juntes i, com deia abans, somniar juntes.

Som un teatre públic i la nostra missió és posar la ciutadania al bell mig dels nostres objectius; però arribar al vostre cor és el nostre somni, per això volem reflexionar sobre les coses que ens importen com a éssers humans, com a societat, explicar històries que ens toquin de prop, nodrir-nos del nostre voltant i, per tal d’aconseguir-ho, volem acollir el major i més divers nombre d’artistes, tan diversos com ho són els i les espectadores.

Volem estar junts a una banda i a l’altra de l’escenari. Volem estar junts amb els altres teatres del nostre voltant més immediat i també d’una mica més lluny: Catalunya, Europa, Llatinoamèrica, Àfrica… De tot arreu ens arriben històries precioses, històries reals que són les que volem explicar als nostres escenaris, de la mà de les nostres autores i autors, històries dels barris que tenim a tocar… Aquests escenaris han de ser la veu de tothom. Des d’aquí estem junts per reivindicar el dret a pensar i a somniar.

Aquest any el nostre tema transversal serà La Diferència. Un tema ampli però essencial. Crec, fermament, que el segle XXI és el segle de la diferència, potser per això veiem créixer al nostre voltant tants totalitarismes entestats en no acceptar «l’altre». Però des del nostre teatre volem reescriure històries, compartir- les amb vosaltres, oferir-vos espais per reflexionar, per gaudir, per sentir que som una comunitat i que ens necessitem els uns als altres.
Jo espero arribar-vos al cor en aquesta primera temporada i aconseguir que aquest teatre sigui casa vostra. Perquè el TNC és una porta al món.

Carme Portaceli
Directora artística