Les cartes és un dels textos dramàtics més sorprenents de Víctor Català, i no va ser publicat fins un any després de la mort de Caterina Albert. En aquest monòleg presentat com un experiment escènic, una dona anònima mira d’explicar les seves dissorts amb una espontaneïtat narrativa i lingüística que posa en tensió constant els codis de la teatralitat, i anticipa la ironia tragicòmica del teatre rodoredià.
Caterina Albert Paradís (L’Escala, 1869-1966). Dramaturga, poeta, narradora, prosista i pintora. Dramaturga prolífica, complexa, agosarada, coneix bé el clima teatral europeu en què s’inscriu. De criteri lingüístic treballat i propi, s’oposa a les normes fabrianes. La seva dilatada vida és rica en tots els gèneres literaris que conrea, en teatre de manera experimental, tant en temes com en tècniques i mirada escènica.
