L'art de la comèdia

En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte es disposa a rebre les visites del seu primer dia de feina. Per distreure’s una estona, acceptarà escoltar el director d’una tropa ambulant que ha perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que pretén convidar-lo a assistir al seu espectacle per tal que el nou dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania que aquell art encara té una gran importància social. Després d’una apassionada controvèrsia en què polític i humorista només faran paleses les seves desavinences, l’artista s’endurà per error la llista de visites que encara ha de rebre el prefecte, i sortirà per la porta amenaçant que la seva família teatral pot convertir aquella sala d’audiències en una zona d’incerteses sobre les diferents realitats que des d’aleshores visitaran l’espai públic.

Quan Eduardo De Filippo escriu aquesta extraordinària comèdia, s’està començant a articular una nova cultura de masses que s’esforçarà per convertir les arts audiovisuals en un poderós instrument de distracció col•lectiva al servei del Poder, en un passatemps capaç de sobreestimular la ciutadania amb l’afany d’instal•lar-la en actituds acomodatícies que siguin cada cop menys crítiques amb els nous règims.

L’art de la comèdia és un dels homenatges més brillants que s’han fet mai a l’art del teatre i planteja un debat que encara resulta perfectament vigent sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat.


A FONS

Els carrers de debò, les places de debò, els arbres, els salons autèntics, l’amplitud d’un paisatge de muntanya, de pagès, de mar... tot això, l’espectador ho exigeix al cinema... però al teatre, la fantasia del públic, estimulada per la paraula del poeta, se les crea com vol i com les veu ella mateixa, les escenes en què es desenvolupa una acció concreta. L’experiència tècnica i artística d’un escenògraf, encara que sigui genial, no podrà mai donar tantes versions figuratives com les que es creen els espectadors, cadascun pel seu compte i conforme als seus gustos, a la seva sensibilitat i fins i tot a l’estat d’ànim que travessa en aquell moment... Quantes vegades, enganxant-me els bigotis de Macbeth —jo el faig amb bigoti, Macbeth—, me’ls he enganxat intencionadament una miqueta torts, perquè en teatre la veritat suprema ha estat i serà sempre la ficció suprema...
    (Eduardo De Filippo, L’art de la comèdia)
 
Eduardo De Filippo
Edat recomanada
14 years and over
Al llarg de la seva vida va treballar com a actor, primer en la companyia familiar i posteriorment en companyies pròpies que van tenir gran èxit de públic a Itàlia. 
Entre la seva extensa Production dramàtica destaquen les obres Natale in Casa Cupiello (1931), Questi fantasmi (1946), La grande magia (1948), La paura numero uno (1951), Mia famiglia (1953), Bene mio, core mio(1956), Sabato, domenica e lunedì (1959), L’arte della commedia (1964), Il contratto (1967), Il monumento (1970) o Gli esami non finiscono mai(1973).
En l’àmbit del cinema va ser actor, director, productor i guionista, de vegades amb treballs de gran renom internacional com és el cas de l’adaptació feta per ell mateix de la seva obra Filumena Marturano, que Vittorio de Sica va dirigir amb el títol de Matrimonio all’italiana (1964).
 
Lluís Homar
Cofundador l’any 1976 del Teatre Lliure, amb què va participar en més d’una trentena d’espectacles, i del qual va ser director artístic entre 1992 i 1998.
Entre els seus darrers treballs teatrals, destaquen Terra de ningú de Harold Pinter, Adreça desconeguda de Kathrine Kressmann, Play Strindberg de Friedrich Dürrenmatt, L’home de teatre de Thomas Bernhard o Et diré sempre la veritat de Lluïsa Cunillé. En cinema ha treballat amb noms com Agustí Villaronga, Vicente Aranda, Pilar Miró, Gerardo Vera, Mario Camus, Pau Freixas, Pedro Almodóvar, Woody Allen o Montxo Armendáriz, i ha participat en nombroses produccions televisives.
En la seva trajectòria com a director d’escena cal mencionar Història del soldat d’Igor Stravinski, El barret de cascavells de Luigi Pirandello,Els bandits de Friedrich Schiller, El temps i l’habitació de Botho Strauss,Zowie de Sergi Pompermayer, Hamlet de Shakespeare, Luces de Bohemia de Ramón María del Valle-Inclán i Adreça desconeguda de Kathrine Kressmann.


L'ENTORN
 

• CICLE DE CINEMA A LA FILMOTECA

L’impetuós al·legat que farà De Filippo a favor de l’art dramàtic, en peces com L’art de la comèdia o La gran il·lusió, no impedirà que aquest gran home de teatre s’apropi també als llenguatges cinematogràfics per contribuir a la popularització de la seva obra.
En ocasió de la representació al Teatre Nacional d’una de les obres més «teatrals» d’Eduardo De Filippo, la Filmoteca vol aprofundir en la faceta cinematogràfica d’un actor i prolífic dramaturg italià que amb la seva personalitat creativa esdevindria al seu torn un dels noms ineludibles del setè art a nivell europeu i mundial.

Dates
A partir del 17 de febrer de 2015

Pel·lícules
Pane, amore e gelosia (1954). Director: Luigi Comencini
Napoli milionaria (1950). Director: Eduardo De Filippo
Sabato, domenica e lunedi (2004). Director: Paolo Sorrentino
Matrimonio all'italiana (1964). Director: vittorio De Sica

Més informació aquí
 

• COL·LOQUI AMB JOSEP MARIA FONALLERAS

El col·loqui sobre L’art de la comèdia comptarà amb la presència de Josep Maria Fonalleras, escriptor i articulista, juntament amb Lluís Homar, director de l’espectacle. 
Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959) és escriptor i articulista. Llicenciat en Filologia catalana, ha publicat nombrosos articles en premsa i ha col·laborat sovint a Catalunya Ràdio. El 2003 va publicar bona part dels seus relats breus al llibre Llarga vista, i en l’àmbit de la novel·la ha guanyat el premi Ciutat de Palma de 1997 amb La millor guerra del món i el Premi de la Crítica Serra d’Or de novel·la amb Climent (2013).


L’art de la comèdia és un dels més brillants homenatges que s’han fet mai a l’art del teatre.


Un joc d'enganys entre l'art i el poder en què mai no sabràs qui és qui