Terra de ningú. Dos antics amics, que han oblidat tots els vincles que els unien abans de la Segona Guerra Mundial, es retroben en una nit carregada d’alcohol, la qual tornarà a despertar les ferides d’un passat que necessita ser ordenat per no quedar condemnat eternament a una esterilitat insalvable. En aquest personal descens als inferns contemporanis, Pinter ens ofereix una de les reflexions més lúcides que el teatre ha donat recentment sobre la funció necessària de la poesia en un món devastat que ja no es pot permetre creure en relats simplificadors.

Harold Pinter va néixer a l’East End de Londres el 1930. La llengua dramàtica de Pinter l’han convertit en una veu única en el panorama teatral i ha generat fins i tot un neologisme: pinteresc. El teatre pinteresc s’associa igualment als temes —mai plantejats explícitament— que són habituals en la seva producció: amenaces d’origen desconegut, fantasies eròtiques, obsessions i gelosies, inquietants percepcions de la realitat.

Llegeix aquí el llibre