La fortuna de Sílvia. L’evolució d’Europa i els trasbalsos de la Segona Guerra Mundial a través dels ulls d’una dona capaç de preservar la seva fortuna privilegiada, malgrat els cops que li esperen del destí i les humiliacions amb què es veurà castigada per la pobresa. Sens dubte un dels personatges més excepcionals i memorables de la literatura dramàtica catalana, pel seu enfrontament amb els grans dilemes que pesaran sobre la reinvenció del vell continent. Amb aquesta obra d’una modernitat sorprenent, se’ns revela el Josep Maria de Sagarra més personal i universal.
Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Entre la seva producció teatral més coneguda destaquen títols com La filla del carmesí (1929), La corona d’espines (1930), L’Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933), La Rambla de les Floristes (1935) o Galatea (1948). Així mateix, cal destacar les seves traduccions teatrals de Shakespeare i la seva intervenció en la realització d’algunes de les revistes musicals més famoses del Paral·lel, com Charivari (1927).
