La Rambla de les Floristes. A la Rambla de les Flors, s’hi passegen amb tota promiscuïtat les múltiples facetes de la calidoscòpica realitat barcelonina. Testimoni d’excepció de les agitacions polítiques, la parada de l’Antònia ofereix perfums i colors a tothom que s’hi vol acostar, mentre resta fidel al passeig que l’ha vist créixer. I avui, vuit dècades després que Josep M. de Sagarra escrivís la seva oda al carrer més emblemàtic de Barcelona, la Rambla continua vertebrant les confluències de la nostra realitat.
Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Entre la seva producció teatral més coneguda destaquen títols com La filla del carmesí (1929), La corona d’espines (1930), L’Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933), La Rambla de les Floristes (1935) o Galatea (1948). Així mateix, cal destacar les seves traduccions teatrals de Shakespeare i la seva intervenció en la realització d’algunes de les revistes musicals més famoses del Paral·lel, com Charivari (1927).
