Galatea. «Amb La fortuna de Sílvia, amb Ocells i llops i sobretot amb Galatea creia, i crec sincerament, que intentava fer un teatre més d’acord amb la meva consciència i més d’acord amb el clima espiritual del nostre temps», escriví Sagarra després de lamentar la mala rebuda que tingué l’obra a la seva estrena. Amb el temps, el periple per la postguerra europea d’aquesta domadora de foques amb nom de nimfa marina ha acabat ocupant un lloc preeminent entre els títols més importants de la literatura dramàtica en llengua catalana.

Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Entre la seva producció teatral més coneguda destaquen títols com La fi lla del carmesí (1929), La corona d’espines (1930), L’Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933), La Rambla de les Floristes (1935) o Galatea (1948). Així mateix, cal destacar les seves traduccions teatrals de Shakespeare i la seva intervenció en la realització d’algunes de les revistes musicals més famoses del Paral·lel, com Charivari (1927).