Liceistes i cruzados

Després de dedicar tot l’Epicentre Pitarra a normalitzar la nostra relació amb el pare del teatre català modern, recuperem un dels seus textos que va demostrar una major connexió amb el nostre imaginari popular, per acostar aquesta hilarant comèdia a tots aquells que es van quedar amb les ganes de gaudir-la.
El nou clima polític de l’any 1833 va eliminar els privilegis del Teatre de la Santa Creu, que fins aleshores havia tingut un monopoli absolut en el teatre fet a Barcelona, ja que fins aquell moment la llei concedia el control sobre les representacions teatrals als eclesiàstics de l’hospital de cada ciutat. Aquesta flexibilització de la normativa escènica va propiciar el naixement de nous teatres que dinamitzarien la vida cultural de la ciutat i alhora va determinar que el Teatre de la Santa Creu adoptés el nom de Teatre Principal, amb la voluntat de marcar distàncies respecte a les noves sales.
L’ebullició amb què va néixer una nova cultura urbana en la qual el teatre esdevindria una de les principals atraccions de l’oci ciutadà, es va traduir en apassionades disputes entre partidaris del teatre vell i del nou. La rivalitat més paradigmàtica en aquest sentit va ser segurament l’enfrontament entre "liceistes" i "cruzados", entre partidaris del nou Teatre del Liceu i de l’antic Teatre de la Santa Creu. L’extraordinari retrat satíric que va fer Pitarra d’aquesta disputa a la seva obra Liceistes i cruzados ens dóna el testimoni brillant d’un moment fonamental en el naixement de la nova cultura catalana.


A FONS

Una gatada com Liceistes i cruzados manté intacte el seu efecte còmic. Ens diverteix ara com llavors la seva desinhibida sàtira sobre les baFragmentes melòmanes de les suposades elits cultivades de la burgesia barcelonina. [...] Caldria reivindicar la continuïtat del muntatge de Liceistes i cruzados que només ha estat tres dies a la Sala Fragmenters del TNC. [...] Un espectacle que continua viu —representat amb un doll d’energia— perquè la societat mediocre que retrata no està gaire lluny de la que continua dictant el bon gust i el cànon de la cultura del país.
 Juan Carlos Olivares, Ara

L’evocació de la millor comicitat de Serafí Pitarra (1839-1895) acaba de produir-se amb l’espectacle Liceistes i cruzados. Magnífica il·lustració de l’acalorada controvèrsia ciutadana que a mitjan segle xix hi hagué entre els partidaris del Teatre del Liceu, tot just acabat de construir, i els del Principal. [...] Liceistes i cruzados ha estat objecte d’una posada en escena de Jordi Prat i Coll feta amb intel·ligència, agilitat i un gran sentit de la claredat expositiva.
Joan Anton Benach, La Vanguardia


Entrades gratuïtes per a joves entre 18 i 25 anys a través del projecte 'Escena 25'.
Escena 25

Pitarra, el pare putatiu del teatre bastard.
Juan Carlos Olivares, Ara

Liceistes i cruzados ha estat objecte d’una posada en escena feta amb intel·ligència i agilitat.
Joan Anton Benach, La Vanguardia