Information
No feu bromes amb l'amor
- Alfred de Musset
- Directed by Natalia Menéndez
- Sala Petita
- 05/02/2015 al 22/03/2015
Al llarg dels segles, el teatre ha explorat la pulsió amorosa en els adolescents per entendre millor els conflictes derivats del xoc entre aquells impulsos íntims que qüestionaven les dinàmiques socials i aquelles estructures familiars que les organitzaven. No feu bromes amb l’amor és un text fonamental en la història del teatre occidental, una peça clau per entendre l’evolució dramatúrgica que traça una línia invisible des del Romeu i Julieta de Shakespeare o les comèdies de Marivaux, fins al Leonci i Lena de Büchner —inspirada directament en aquesta obra d’Alfred de Musset— o El despertar de la primavera de Wedekind.
El Baró vol casar el seu fill Perdican amb la seva neboda Camille, que acaba de passar uns anys de formació en un convent. Els dos cosins, que havien tingut una relació molt íntima quan eren infants, es retrobaran amb una aparent fredor que respondrà més aviat a les prevencions davant d’aquest casament de conveniències que no pas als veritables sentiments que encara mantenen l’un per l’altre, i que tanmateix s’esforçaran a ignorar per orgull, a pesar dels danys col•laterals que això pugui ocasionar.
Una magnífica oportunitat per recordar el llegat del malaguanyat Jaume Melendres, autor d’una traducció que conserva tota la vigència gràcies a la saviesa d’aquell home de teatre.
A FONS
Les paraules són paraules, però els petons són petons. No sóc gaire llesta, i me n’adono de seguida quan vull dir alguna cosa. Les grans senyores saben a què atenir-se quan els besen la mà dreta o l’esquerra; els seus pares les besen al front, els seus germans a la galta, els seus enamorats als llavis; a mi tothom em fa un petó a cada galta, i això em fa posar trista.
(Alfred de Musset, No feu bromes amb l’amor)
Alfred de Musset
Louis-Charles-Alfred de Musset va néixer a París l’any 1810. El seu pare i el seu avi matern s’havien dedicat a l’escriptura, i de ben jove va entrar en contacte amb els cercles literaris romàntics de la seva època i es va revelar com un autor precoç, que col·laboraria amb algunes de les revistes literàries més prestigioses del seu temps, publicant-hi articles, poemes i peces teatrals.
L’autor recollirà bona part de les seves obres als dos volums d’Un théâtre dans un fauteuil, que ja des del títol reivindicarà un tipus de teatre en què el plaer literari del text ocupi un espai destacat. Algunes de les seves obres més significatives recollides en aquests volums són Fantasio, No feu bromes amb l’amor (que va escriure amb només vint-i-tres anys) i Lorenzaccio. La relació amorosa que l’autor va mantenir amb la novel·lista George Sand seria determinant en l’escriptura de les peces mencionades, així com del seu llibre La confession d’un enfant du siècle, unes memòries amb regust de ficció novel·lesca.
Musset va morir a París l’any 1857 amb quaranta-sis anys. A pesar que va ser nomenat Cavaller de la Legió d’Honor l’any 1845 i que va entrar a formar part de l’Académie Française l’any 1852, la Production més destacable d’aquest autor va ser escrita tota amb menys de trenta anys.
Natalia Menéndez
Des de 2010 és la directora del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro.
Ha treballat com a actriu en nombroses produccions teatrals, televisives i cinematogràfiques, i és l’autora de diverses adaptacions i traduccions teatrals, així com de la peça radiofònica Querido Mozart, de relats de narrativa breu i de textos assagístics sobre l’art dramàtic.
Com a directora, ha posat en escena textos de Tono i Mihura, Fassbinder, Manuel Lagos, Atole Fugard, Emeterio Díez, Matin van Veldhuizen, Iñigo Ramírez de Haro, Alan Ayckbourn, Zorrilla, Yasmina Reza, John Patrick Shanley, Roland Topor, Guillén de Castro, Michel Tremblay, Chapi, Sanchis Sinisterra, Pirandello, Tom Stoppard i Marguerite Duras.
L'ENTORN
Jaume Mascaró (Ciutadella, 1942) és antropòleg. Va ser un dels fundadors de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) i va rebre la Taula d’Or del premi Maria Lluïsa Serra, l’any 2007. Va desenvolupar una llarga trajectòria docent a l’Institut del Teatre de Barcelona i va ser un dels professors consellers amb què es va fundar el Doctorat en Arts Escèniques de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El Baró vol casar el seu fill Perdican amb la seva neboda Camille, que acaba de passar uns anys de formació en un convent. Els dos cosins, que havien tingut una relació molt íntima quan eren infants, es retrobaran amb una aparent fredor que respondrà més aviat a les prevencions davant d’aquest casament de conveniències que no pas als veritables sentiments que encara mantenen l’un per l’altre, i que tanmateix s’esforçaran a ignorar per orgull, a pesar dels danys col•laterals que això pugui ocasionar.
Una magnífica oportunitat per recordar el llegat del malaguanyat Jaume Melendres, autor d’una traducció que conserva tota la vigència gràcies a la saviesa d’aquell home de teatre.
A FONS
Les paraules són paraules, però els petons són petons. No sóc gaire llesta, i me n’adono de seguida quan vull dir alguna cosa. Les grans senyores saben a què atenir-se quan els besen la mà dreta o l’esquerra; els seus pares les besen al front, els seus germans a la galta, els seus enamorats als llavis; a mi tothom em fa un petó a cada galta, i això em fa posar trista.
(Alfred de Musset, No feu bromes amb l’amor)
Alfred de Musset
Louis-Charles-Alfred de Musset va néixer a París l’any 1810. El seu pare i el seu avi matern s’havien dedicat a l’escriptura, i de ben jove va entrar en contacte amb els cercles literaris romàntics de la seva època i es va revelar com un autor precoç, que col·laboraria amb algunes de les revistes literàries més prestigioses del seu temps, publicant-hi articles, poemes i peces teatrals.
L’autor recollirà bona part de les seves obres als dos volums d’Un théâtre dans un fauteuil, que ja des del títol reivindicarà un tipus de teatre en què el plaer literari del text ocupi un espai destacat. Algunes de les seves obres més significatives recollides en aquests volums són Fantasio, No feu bromes amb l’amor (que va escriure amb només vint-i-tres anys) i Lorenzaccio. La relació amorosa que l’autor va mantenir amb la novel·lista George Sand seria determinant en l’escriptura de les peces mencionades, així com del seu llibre La confession d’un enfant du siècle, unes memòries amb regust de ficció novel·lesca.
Musset va morir a París l’any 1857 amb quaranta-sis anys. A pesar que va ser nomenat Cavaller de la Legió d’Honor l’any 1845 i que va entrar a formar part de l’Académie Française l’any 1852, la Production més destacable d’aquest autor va ser escrita tota amb menys de trenta anys.
Natalia Menéndez
Des de 2010 és la directora del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro.
Ha treballat com a actriu en nombroses produccions teatrals, televisives i cinematogràfiques, i és l’autora de diverses adaptacions i traduccions teatrals, així com de la peça radiofònica Querido Mozart, de relats de narrativa breu i de textos assagístics sobre l’art dramàtic.
Com a directora, ha posat en escena textos de Tono i Mihura, Fassbinder, Manuel Lagos, Atole Fugard, Emeterio Díez, Matin van Veldhuizen, Iñigo Ramírez de Haro, Alan Ayckbourn, Zorrilla, Yasmina Reza, John Patrick Shanley, Roland Topor, Guillén de Castro, Michel Tremblay, Chapi, Sanchis Sinisterra, Pirandello, Tom Stoppard i Marguerite Duras.
L'ENTORN
- COL·LOQUI AMB JAUME MASCARÓ
Jaume Mascaró (Ciutadella, 1942) és antropòleg. Va ser un dels fundadors de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) i va rebre la Taula d’Or del premi Maria Lluïsa Serra, l’any 2007. Va desenvolupar una llarga trajectòria docent a l’Institut del Teatre de Barcelona i va ser un dels professors consellers amb què es va fundar el Doctorat en Arts Escèniques de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Production team
- Author
- Alfred de Musset
- Directed by
- Natalia Menéndez
- Translated by
- Jaume Melendres
- Cast
- Carmen Balagué, Júlia Barceló, Xavier Capdet, Amanda Delgado, Oriol Escursell, Carles Martínez, Anna Moliner, Albert Pérez, Ramon Pujol, Clara de Ramon, Ferran Rañé, Jordi Sanosa, Jordi Serra, Tomás Taboada