No obstant això, hi va haver un moment en què tot va ser possible

Lectura dramàtica


La memòria i les memòries del dramaturg Josep Maria Muñoz Pujol són una mirada personal d’un testimoni privilegiat sobre els moviments escènics del teatre dels anys cinquanta i de l’eclosió del teatre independent fins a la institucionalització de la cultura catalana. Sense arribar-se a casar amb cap família d’una manera definitiva, la seva trajectòria el porta des de les aproximacions als escenaris comercials en castellà i el contacte amb el teatre de la resistència que es feia a Madrid, fins a l’articulació progressiva a Catalunya d’un teatre compromès, que propiciarà que Muñoz Pujol adopti definitivament el català quan escrigui per als escenaris.
La dramatúrgia de Marc Chornet Artells i del mateix autor transita per les pàgines d’El cant de les sirenes, dedicades a l’època del primer franquisme, entrellaçant els records d’aquestes memòries amb passatges de Kux, my lord!, Antígona o les inèdites Bacants, principals obres d’un dels autors teatrals que permeten entendre la regeneració escènica de la nostra cultura.
Avui, rastrejant reculls de premsa esgrogueïts, ressuscito el meu passat, m’encaro a les mancances d’un moment que mai fins ara no havia tingut valor de treure del petit calaix. No hi ha cap magdalena que m’hi porti, sinó el decidit encàrrec de l’editor, el qual m’assegura que li interessa el tema i em diu que sols jo, per la meva edat, per la meva disposició i distanciació, podria fer, si m’ho proposés, amb permís de la desmemòria, una petite histoire dintre la gran història del Teatre Independent a partir dels anys cinquanta.
(Josep Maria Muñoz Pujol, El cant de les sirenes. Petita crònica del teatre independent a Catalunya (1955-1990))