Liceistes i cruzados. El nou clima polític de l’any 1833 va eliminar els privilegis del Teatre de la Santa Creu, que havia tingut un monopoli absolut en el teatre fet a Barcelona. Aquesta flexibilització de la normativa escènica va propiciar el naixement de nous teatres que dinamitzarien la vida cultural de la ciutat. L’ebullició amb què va néixer una nova cultura urbana es va traduir en apassionades disputes entre partidaris del teatre vell i del nou. La rivalitat més paradigmàtica en aquest sentit va ser segurament l’enfrontament entre partidaris del nou Teatre del Liceu i de l’antic Teatre de la Santa Creu.
Serafí Pitarra. Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra, fou un dramaturg, poeta i empresari teatral. La seva primera obra estrenada en un escenari va ser L’esquella de la Torratxa, gatada amb música de Joan Sariols. L’èxit d’aquesta obra l’any 1864, que va iniciar les representacions teatrals en català, li va valdre ser reconegut com el «pare del teatre català modern».
