Informació
Europa Bull
- Indi Gest
- Dramatúrgia i direcció Jordi Oriol
- Sala Petita
- 30/06/2022 al 17/07/2022
Grec 2022 Festival de Barcelona
Un muntatge lingüísticament sorprenent a partir del mite d’Europa i de la seva ebullició actual.
És peculiar, i també revelador, que el mite d’un segrest i una violació sigui el que dona nom a Europa. Avui, els de la riba contrària fan el mateix trajecte creuant el Mediterrani, raptats per la idea d'Europa, i, pel camí, són violats i extorsionats. Molts moren al mar i, per als que hi arriben, la negació d’asil i “camps de refugiats” els donen la benvinguda. En moments com aquest, i després de tants -ismes, com podem creure en la Unió Europea sense recórrer als EU-femismes?
___________________________________________________________________________________________________
Immersos en la crisi i en la desafecció a les institucions europees, els membres representants de la Comissió de Cultura (de la Unió Europea) s'empesquen un acte commemoratiu per mirar de justificar l'existència de la pròpia Unió Europea. Per fer-ho, recorren a les històries i mites que sedimenten els pilars de l'antic continent. Històries que dibuixen el nostre imaginari. Que ens expliquen. Que ens representen. La convulsa història d'Europa.
I és que Europa –en sí– ja és un mite. El mite que narra la història del déu Zeus que, encès d’amor per una noia fenícia (anomenada Europa), viatjà a les costes de l’actual Líban (o Síria)… i sota l’aspecte d’un immens toro, la raptà tot creuant el mediterrani i, arribats a Creta (o Lampedusa…), la violà. I potser és d'ençà que Europa... bull. Retruny, com una olla de grills, un batibull. I de tanta remor, ja no se sent l’alegria de l’himne; ja sols notem la sordesa del seu compositor.
Europa Bull (Premi Quim Masó 2018) pretén mostrar les pors dels europeus, que reviuen –ara– fantasmes del passat, després de crear una Unió de països que aspirava a ser un refugi de les tempestes de l’economia i de les guerres nacionals. Una història d’històries en què el bullici del present es mescla amb les revolucions del passat, i ens enmiralla amb l’Europa del mite que ens batejà, i el seu déu toro, que –desbocat, la raptà.
Un autoritari toro blanc va raptar Europa, i tal vegada ara ens adonem que no el sabrem mai domesticar.
Jordi Oriol, director de l’espectacle.
És peculiar, i també revelador, que el mite d’un segrest i una violació sigui el que dona nom a Europa. Avui, els de la riba contrària fan el mateix trajecte creuant el Mediterrani, raptats per la idea d'Europa, i, pel camí, són violats i extorsionats. Molts moren al mar i, per als que hi arriben, la negació d’asil i “camps de refugiats” els donen la benvinguda. En moments com aquest, i després de tants -ismes, com podem creure en la Unió Europea sense recórrer als EU-femismes?
___________________________________________________________________________________________________
Immersos en la crisi i en la desafecció a les institucions europees, els membres representants de la Comissió de Cultura (de la Unió Europea) s'empesquen un acte commemoratiu per mirar de justificar l'existència de la pròpia Unió Europea. Per fer-ho, recorren a les històries i mites que sedimenten els pilars de l'antic continent. Històries que dibuixen el nostre imaginari. Que ens expliquen. Que ens representen. La convulsa història d'Europa.
I és que Europa –en sí– ja és un mite. El mite que narra la història del déu Zeus que, encès d’amor per una noia fenícia (anomenada Europa), viatjà a les costes de l’actual Líban (o Síria)… i sota l’aspecte d’un immens toro, la raptà tot creuant el mediterrani i, arribats a Creta (o Lampedusa…), la violà. I potser és d'ençà que Europa... bull. Retruny, com una olla de grills, un batibull. I de tanta remor, ja no se sent l’alegria de l’himne; ja sols notem la sordesa del seu compositor.
Europa Bull (Premi Quim Masó 2018) pretén mostrar les pors dels europeus, que reviuen –ara– fantasmes del passat, després de crear una Unió de països que aspirava a ser un refugi de les tempestes de l’economia i de les guerres nacionals. Una història d’històries en què el bullici del present es mescla amb les revolucions del passat, i ens enmiralla amb l’Europa del mite que ens batejà, i el seu déu toro, que –desbocat, la raptà.
Un autoritari toro blanc va raptar Europa, i tal vegada ara ens adonem que no el sabrem mai domesticar.
Jordi Oriol, director de l’espectacle.
Fitxa artística
- Autoria
- Indi Gest
- Dramatúrgia i direcció
- Jordi Oriol
- Amb
- Sasha Agranov, Sarah Anglada, Olga Onrubia, Jordi Oriol, Carles Pedragosa i Karl Stets
Multimèdia
