Galeria d'imatges
Descarregar
   
Videos
Trailer
Presentació Mots de ritual per a Electra. Jordi Coca
Trailer
Presentació Mots de ritual per a Electra. Jordi Coca
   
Audios
Sala Tallers. 06/05/2015 > 17/05/2015

MOTS DE RITUAL PER A ELECTRA

JOSEP PALAU I FABRE

Direcció i dramatúrgia: Jordi Coca
Durada: 
1 h 15 min (espectacle sense entreacte)
Preus
TARIFA GENERAL
19€
TARIFA 50%
9,50€

Menors de 25 anys, aturats i Carnet Jove

TARIFA ESPECIAL
16€

Dia de l'espectador, +65 anys, grups +10 persones, abonats, joves 26-30 anys, discapacitats i famílies nombroses i monoparentals

L'entorn

Entorn: 
Exposició

1946-1959: L’origen de l’oblit

Vestíbul principal
06/05/2015
GRATUÏT
Col·loqui

Col·loqui amb Maria Barbal

Sala Tallers
08/05/2015
GRATUÏT
Cinema a la Filmoteca

AQUELLS ANYS DE PLOM

Filmoteca de Catalunya
06/05/2015
4€
  Presentació A fons Calendari
Una peça fonamental per entendre la profunda reflexió que fa Palau i Fabre sobre la funció que encara pot tenir la tragèdia en la cultura contemporània com a espai crític excepcional.

Edat recomanada
A partir de 16 anys

L’exili va escindir la cultura catalana durant el primer franquisme entre aquells que van marxar del país per respirar aires de major llibertat i aquells que s’hi van quedar per viure sovint en un exili interior. Palau i Fabre, que viuria tots dos exilis abans de tornar-se a instal·lar definitivament a Catalunya l’any 1962, va dedicar Mots de ritual per a Electra a l’ineludible amor incestuós entre Electra i el seu germà Orestes —la resistent interior i l’exiliat— per tal de fer front amb la contundència necessària a la tirania que s’havia instal·lat a la pàtria.

Orestes retorna disposat a venjar la mort del seu pare, disfressat amb una personalitat fingida. Allà es trobarà amb la seva germana Electra, que també camuflarà la seva identitat, i entre tots dos es consumarà una relació incestuosa que donarà un impuls definitiu a l’acompliment de la venjança. Aquesta reescriptura del mite clàssic és un crit d’alerta de gran lucidesa davant la necessitat de reconciliar una cultura escindida pels exilis, abans de proposar la construcció d’un projecte comú.

Una peça fonamental per entendre la profunda reflexió que fa Palau i Fabre sobre la funció que encara pot tenir la tragèdia en la cultura contemporània com a espai crític excepcional.

No creguis que mai ningú comprengui
el que hem fet, el que has fet. Només tu i jo podrem
comprendre’ns l’un a l’altre, i parlar, i respirar,
i imitar això que sembla que és la vida.
Només tu i jo podrem mirar-nos en els ulls.
Però potser és això l’amor, i és més que tot.

(Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra)

CICLE DE CONFERÈNCIES ATENEU BARCELONÈS
- 7 de maig de a les 19 h: xerrada de Jordi Coca sobre Palau i Fabre
- 19 de maig a les 19 h: diàleg sobre "La vida teatral als anys '40 i '50" amb Enric Gallén i Jordi Vilaró
Més informació
aquí

Fitxa artística
Una peça fonamental per entendre la profunda reflexió que fa Palau i Fabre sobre la funció que encara pot tenir la tragèdia en la cultura contemporània com a espai crític excepcional.

Josep Palau i Fabre

Poeta, autor teatral, contista i assagista, va néixer l’any 1917 a Barcelona, on va morir l’any 2008. La seva trajectòria va estar lligada a grans personalitats de la cultura del seu temps, com Pablo Picasso, Antonin Artaud, Octavio Paz o Jean Cocteau.
Va estudiar lletres a inicis dels anys quaranta i es va mantenir clandestinament actiu durant el franquisme, dirigint la revista Poesia (1944-1945), fundant l’editorial La Sirena i ajudant a posar en marxa la revista Ariel (1946-1951). A mitjan anys quaranta, va obtenir una beca del govern francès per anar a París, on va viure fins als anys seixanta.
En la seva producció, destaquen el volum Poemes de l’Alquimista (1952) on recull bona part de la seva producció poètica, a més del cicle teatral dedicat a la figura de Don Joan, amb La tragèdia de Don Joan (1951), Don Joan als inferns (1952) i Esquelet de Don Joan (1954), entre d’altres. Així mateix, cal destacar els seus textos de reflexió teòrica sobre el teatre La tragèdia o el llenguatge de la llibertat (1961), El mirall embruixat (1962) i Antonin Artaud i la revolta del teatre modern (1976), a més de les nombroses pàgines que va dedicar a Pablo Picasso.

Jordi Coca

Al llarg de la seva vida creativa, ha compaginat la feina com a novel·lista amb una intensa relació amb el món del teatre, que l’ha dut a escriure i dirigir textos teatrals, i a formar part del cos docent de l’Institut del Teatre durant molt de temps. Actualment, forma part de la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès.
Ha publicat més d’una trentena de treballs literaris i ha estat un col·laborador habitual de la premsa i la televisió. Entre els reconeixements que ha rebut la seva obra literària cal mencionar el Serra d’Or, l’ADB de teatre (1991), el Josep Pla, el Premio Nacional de la Crítica, el Premi Sant Jordi de novel·la i el Premi de la Crítica Catalana de narrativa.
Alguns dels seus darrers muntatges han estat Ifigènia (Teatre Lliure, 2009), Krapp: última gravació de Samuel Beckett (Sala Beckett, 2007), Interior anglès (Sala Muntaner, 2007) o Els senyors Borkman, a partir de l’obra de Henrik Ibsen (Brossa Espai Escènic, 2006).

 

 

dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge
25
abril
dilluns
26
abril
dimarts
27
abril
dimecres
28
abril
dijous
29
abril
divendres
30
abril
dissabte
01
maig
diumenge
 
 
 
 
 
 
 
02
maig
dilluns
03
maig
dimarts
04
maig
dimecres
05
maig
dijous
06
maig
divendres
07
maig
dissabte
08
maig
diumenge
 
 
 
 
 
 
 
09
maig
dilluns
10
maig
dimarts
11
maig
dimecres
12
maig
dijous
13
maig
divendres
14
maig
dissabte
15
maig
diumenge
 
 
 
 
 
 
 
16
maig
dilluns
17
maig
dimarts
18
maig
dimecres
19
maig
dijous
20
maig
divendres
21
maig
dissabte
22
maig
diumenge
 
 
 
 
 
 
 
23
maig
dilluns
24
maig
dimarts
25
maig
dimecres
26
maig
dijous
27
maig
divendres
28
maig
dissabte
29
maig
diumenge
 
 
 
 
 
 
 
30
maig
dilluns
31
maig
dimarts
01
juny
dimecres
02
juny
dijous
03
juny
divendres
04
juny
dissabte
05
juny
diumenge
 
 
 
 
 
 
 

Tweets