Espectacle finalitzat
Una vella, coneguda olor
Josep Maria Benet i Jornet
Teatre«Oh, que bé que tirin el barri! Que bé!» Josep Maria Benet i Jornet va escriure Una vella, coneguda olor l’any 1962, amb vint-i-dos anys. La peça ens trasllada a la Barcelona proletària d’aquell temps, una ciutat de patis de veïns, de canvis i d’inquietuds, personalitzats en la Maria, protagonista de l’obra, una noia jove sumida en un conflicte íntim però universal. Un text amarat de records, melodies i olors d’una altra època de la qual encara sentim els batecs, dirigit per Sergi Belbel i protagonitzat per un elenc destacable que uneix dues generacions diferents.
Autoria
Josep Maria Benet i Jornet
Direcció
Sergi Belbel
Escenografia
Max Glaenzel
Amb la col·laboració d’Estel Cristià
Vestuari
Mercè Paloma
Il·luminació
Kiko Planas (aai)
Música
Òscar Roig
Banda sonora
José A. Gutiérrez
Caracterització
Toni Santos
Ajudanta de direcció
Cristina Clemente
Ajudant d’escenografia
Jose Novoa
Ajudanta de vestuari
Núria Cardoner
Amb
Pep Ambrós, Mercè Aránega, Imma Colomer, Sara Espígul, Borja Espinosa, Maife Gil, Gemma Martínez, Quimet Pla, Fina Rius, Pau Roca
Amb les veus de
Jordi Boixaderas, Camilo Garcia, Maria Jesús Lleonart, Jan Pol, Roig Paloma
Producció
Teatre Nacional de Catalunya i Centre d’Arts Escèniques de Terrassa



























