2011 | 2012
Sala Tallers
Del 12 de gener al 5 de febrer de 2012
Teatre
Autor, director, actor i músic, Jordi Oriol va néixer a Barcelona el 1979. Llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre, ha escrit i dirigit espectacles com
Home-Natja (Temporada Alta, 2010), Un tal ímpetu vital (Teatre Lliure, 2009), Ara estem d’acord estem d’acord (Teatre Lliure, 2008) i OB-sessions (Círculo de
Bellas Artes de Madrid, 2007 – Sala Beckett, 2008), entre d’altres. Ha treballat com a actor en alguns dels seus muntatges, així com en obres com L’home de la flor a la boca,
de Luigi Pirandello (Biblioteca de Catalunya, 2008) i Mil Tristos Tigres (Festival NEO 2006), entre d’altres. Com a músic, ha format part de quartets de cambra i de jazz, així
com Big Bands de jazz com l’Alois Hába Big Band i la Big Band de Terrassa.
«Si tothom es llancés per un precipici», em deien quan era petit, «tu també t’hi llençaries?». Jo continuo corrent, darrere la gent, encaminat directament, voluntàriament, cap a aquell
precipici. Amb l’esperança o l’engany que allà –potser– hi trobaré la salvació.
Sembla que ningú ja no s’atreveix a dir les coses pel seu nom. A anar a l’arrel i posar el dit a la nafra. Ja sigui per por, o perquè, avui dia, la franquesa ha deixat de fer
mal. La veritat és que la veritat és molt dubtosa. Aquesta és la qüestió, el veritable problema: que la veritat requereix massa imaginació. Potser és per això que cal evitar-la, cal no
pensar-hi i, en tot cas, no prendre-se-la mai seriosament. Però anem al gra. Diguem-ho sense embuts: em llençaré al precipici per viure la següent aventura. Perquè sols duren les idees
intangibles, els conceptes, les creences. Les fantasies. La pedra s’esquerda. La fusta es podreix. La gent... desapareix. I, de vegades, un eufemisme és més exacte que el que se suposa
que està amagant.
Lectures a la SGAE amb els actors i les actrius de la companyia T6
