Material complementari

QUAN ENS HAGUEM TORTURAT PROU
Martin Crimp

Un joc perillós de poder i dominació

L’obra de Martin Crimp, inspirada en la novel·la Pamela de Samuel Richardson, planteja la relació de sis personatges de diversos estatus socials i edats, que representen un joc perillós de poder i dominació. Aquesta obra irromp en el debat contemporani per tal d’explorar la naturalesa desordenada, i sovint violenta, del desig, la naturalesa performativa dels rols masculins i femenins, la fluïdesa del gènere, les possibles contradiccions entre la ideologia feminista i l’atracció sexual o la mediatització del desig a través del poder econòmic.

_________________

Un punt de partida

• “L’animal al camp” (*) Martin Crimp comparteix la seva lectura de Pamela de Samuel Richardson i ens dona una idea del seu punt de partida.

Sobre Quan ens haguem torturat prou / Pamela

• “When we have sufficiently tortured each other (anàlisi de l’estrena)” (*) Aleks Sierz, especialista en Martin Crimp, analitza la producció de Quan ens haguem torturat prou que es va estrenar al National Theatre de Londres i dóna algunes claus de lectura de l’obra.
• “La violència i el simulacre”. (*) El pròleg d’Isaias Fanlo a l’edició del TNC.

Sobre la dramatúrgia de Martin Crimp

• “El new writing” Introducció d’Aleks Sierz a l’antologia de Dramaticles, en el qual Sierz fa un repàs històric de l’aparició de l’anomenat “new writing” en la dramatúrgia britànica contemporània
• "Algunas consideraciones sobre el teatro de Martin Crimp" Davide Carnevali, en la seva tesi doctoral, apunta algunes qüestions recurrents en la dramatúrgia de Martin Crimp.

Una reflexió

• “Problemes de gènere”. Un fragment de la teoria de Judith Butler sobre la performativitat del gènere.

Una peça del muntatge

• "Epitalami de Safo". La Magda Puyo ens va compartir aquest epitalami de Safo utilitzat en el muntatge. (Epitalami: "Poema nupcial d'orígen grec, en honor dels nuvis.")

(*) Material recomanat.

Sessió Llegir el teatre (03/12/2023)

• Enregistrament de la sessió

Col·loqui

• Col·loqui amb Carme Tierz del 03/02/23

Podcast

• Escolta el podcast

__________________

La directora ha dit...

Moltes de les qüestions que planteja l’obra ens ronden pel cap des de fa temps: els límits de la identitat de gènere, els límits del llenguatge que ens falla, que ens constreny i ens traeix constantment mantenint-nos en els paradigmes establerts que finalment només provoquen confusió i frustració.

Aquesta és una peça atractiva i provocadora que pot enutjar, emocionar, divertir o simplement deixar perplex el públic, però no hi ha cap dubte que caldrà parlar-ne a la sortida, i sempre m’ha semblat que això és una de les coses més importants que pot motivar el teatre.

Magda Puyo

____________________

← Torna a la pàgina principal de Llegir el teatre