Quan ens haguem torturat prou

Material complementari

QUAN ENS HAGUEM TORTURAT PROU
Martin Crimp


Un joc perillós de poder i dominació

L’obra de Martin Crimp, inspirada en la novel·la Pamela de Samuel Richardson, planteja la relació de sis personatges de diversos estatus socials i edats, que representen un joc perillós de poder i dominació. Aquesta obra irromp en el debat contemporani per tal d’explorar la naturalesa desordenada, i sovint violenta, del desig, la naturalesa performativa dels rols masculins i femenins, la fluïdesa del gènere, les possibles contradiccions entre la ideologia feminista i l’atracció sexual o la mediatització del desig a través del poder econòmic.

_________________

Un punt de partida

  • L’animal al camp” (*) Martin Crimp comparteix la seva lectura de Pamela de Samuel Richardson i ens dona una idea del seu punt de partida.

Sobre Quan ens haguem torturat prou / Pamela

Sobre la dramatúrgia de Martin Crimp

  • El new writing” Introducció d’Aleks Sierz a l’antologia de Dramaticles, en el qual Sierz fa un repàs històric de l’aparició de l’anomenat “new writing” en la dramatúrgia britànica contemporània
  • "Algunas consideraciones sobre el teatro de Martin Crimp" Davide Carnevali, en la seva tesi doctoral, apunta algunes qüestions recurrents en la dramatúrgia de Martin Crimp.

Una reflexió

  • Problemes de gènere”. Un fragment de la teoria de Judith Butler sobre la performativitat del gènere.

Una peça del muntatge

  • "Epitalami de Safo". La Magda Puyo ens va compartir aquest epitalami de Safo utilitzat en el muntatge. (Epitalami: "Poema nupcial d'orígen grec, en honor dels nuvis.")


(*) Material recomanat.


Sessió Llegir el teatre (03/12/2023)

Col·loqui

Podcast

__________________

La directora ha dit...

Moltes de les qüestions que planteja l’obra ens ronden pel cap des de fa temps: els límits de la identitat de gènere, els límits del llenguatge que ens falla, que ens constreny i ens traeix constantment mantenint-nos en els paradigmes establerts que finalment només provoquen confusió i frustració.

Aquesta és una peça atractiva i provocadora que pot enutjar, emocionar, divertir o simplement deixar perplex el públic, però no hi ha cap dubte que caldrà parlar-ne a la sortida, i sempre m’ha semblat que això és una de les coses més importants que pot motivar el teatre.

Magda Puyo

Imatges
Quan ens haguem torturat prou
Foto de cartell Quan ens haguem torturat prou

© Laia Alberch