Material complementari

Amnèsia
Nelson Valente

• Tard o d'hora la veritat sempre apareix

Amnèsia és una comèdia del dramaturg argentí Nelson Valente sobre les dificultats d’entendre’s entre els diferents membres d’una família a l’hora d’enfrontar-se al fet que la mare, puntal de la família, necessitarà ajuda a partir d’ara perquè ja no podrà viure sola.

Amb un humor irònic, l’autor i director argentí ens planteja un tema delicat però inevitable: I ara, qui cuida la mare?

____________________

L'equip

• Dossier de premsa de l'espectacle - amb les biografies i currículums de l'equip
• ¿Qui és Nelson Valente, l'artista argentí amb més obres en cartellera al teatre català?

Nelson Valente, dramaturg i director, ens parla de...

• Origen de l'obra - vídeo
• Temàtiques - vídeo
• Els personatges - vídeo
• Posada en escena - vídeo

Sobre la temàtica:

• Entrevista a Anna Cabré - (vídeo) Entrevista a la qual fa referència Pau Ferran en la seva xerrada on Anna Cabré - demògrafa - es refereix a la gent gran com a "exploradors". (minut 57)

Referències:

• La casa de Bernarda Alba  - Sobre el personatge de la María Josefa, que ha inspirat el personatge de la Fina d’Amnèsia.

____________________
Sessió llegir el teatre
09/03/24 – enregistrament de la xerrada del Pau Ferran

• Imatges de l'escenografia - imatges de la maqueta d'Albert Pascual

Col·loqui
17/05/24 - enregistrament


________________

El director ha dit...

El que Amnèsia proposa plantejar a l'espectador va més enllà de qüestionar la sinceritat com a vehicle de comunicació entre les persones. Ja no estem parlant del "permís" per dir la veritat. Es tracta de la voluntat d'escoltar-la i del gest de convidar l'altre a què ens la digui. Ja sigui en l'àmbit familiar, sentimental, laboral... la retòrica de les relacions, tal com es configura avui en dia, dona per fet que el que volem que ens diguin no és el que realment ens passa, el que som realment, sinó allò que ens farà menys mal. "Créixer és no necessitar que et menteixin més", diu Anthony Mello. En canvi, i amb l'excusa de cuidar l'altre, ens anem acomodant en una veritat supletòria que va ocupant el lloc del que realment és. El pas del temps, les il·lusions perdudes i tot allò que forma el desafiament de la vida, quan ja no som joves, ens atrapa en la trampa de la "comoditat", d'un record selectiu, d'escoltar allò que ens deixarà més tranquils i oblidar-nos de la resta. Però tard o d'hora aquesta veritat sempre apareix.

Nelson Valente