Repetir, repetir, repetir

Repetir, repetir, tornar a repetir, repetir-se, retrobar-se, tornar, tornar-hi, rememorar, reciclar, rellegir, reescoltar, reestimar…

Deu anys després ens retrobem amb el quintet de corda amb què vam gravar i vam fer girar Vestida de nit. Serem el quintet titular més el quintet substitut, tots deu per celebrar deu anys. Un mirall. Repetirem.

Repetirem amb la mirada i l’acompanyament poètic de Pablo Messiez i Elena Córdoba tenint cura del text, la música i el gest. Reciclarem vestuari i escenografia del TNC, sota la supervisió de Cecilia Molano. Repetirem.

Repeteixo la mateixa cançó, però jo soc la mateixa?
Em poso el mateix vestit però el meu cos, el meu gest, són els mateixos?
Retrobar-me amb el mateix repertori i els mateixos companys fa més evidents els meus canvis, les meves Sílvies.
Renéixer i renéixer.

“Ningú es banya dues vegades al mateix riu” (Heràclit)

Sílvia Pérez Cruz