Concert Victòria dels Àngels

Concert Victòria dels Àngels

• Sala Gran
• 28.12.97 al 28.12.97

Els artistes escollits es compten, en cada generació, amb els dits de la mà, més potser a causa de l’estil propi de la sala de concerts o de l’òpera, que a causa del metall vocal o del rol que se’ls pugui assignar com a portadors d’emoció estètica. Així, de Lotte Lehmann i Elisabeth Schumann a Gérard Souzay i Fischer Dieskau, a Elisabeth Schwarzkopf i Victòria dels Àngels. No ens sembla, certament, que Victòria dels Àngels hagi vacil·lat davant el possible dilema d’elecció i especialitat. Artista nata, tant en el físic com en allò moral del seu art, donava el seu primer recital als 20 anys al Palau de la Música Catalana de la seva ciutat natal, participava uns dies més tard a la Missa de la Coronació de Mozart, i debutava pocs mesos després en el rol de la Comtessa de Les Noces de Figaro al Gran Teatre del Liceu.  La facilitat i lleugeresa absolutament prodigioses de les seves vocalitzacions, així com la brillantor i densitat sonora de la seva veu van causar una sensació inigualable i al mateix temps inoblidable en aquells que vam assistir al seu debut parisenc a la Salle Gaveau el 1949. Qui de nosaltres podrà mai oblidar l’Al•leluia, de Mozart amb el qual acabava la primera part del seu recital? Després de tants anys, al color enlluernador de la seva veu s’uneix l’excepcional fusió que l’artista realitza de la dicció, de l’estil i dels matisos propis en la comunicació d’un món interior abrigat d’intensitat lírica.  «Victòria dels Àngels!» Nom gloriós sorgit de la decisió paterna. Al·lusió simbòlica, potser. Però no precisament la que ens recorda el jardí diví amb els seus éssers alats i que com flors marcides quedaven entre les pàgines del catecisme, sinó a la que ens recorda l’ésser, perfecció primera, enlluernadora de bellesa sobrenatural, on el poeta Rilke veia «…una criatura en la qual la transformació de visible a invisible, que nosaltres realitzem, apareix ja realitzada…». Si bé algunes grans dames del cant utilitzen els terrenys extramusicals més variats per aconseguir un renom, Victòria dels Àngels únicament deu la seva carrera internacional a la forma de servir a la música amb una veu d’una qualitat excepcional, on el gest compta menys que el pensament i l’acte menys que la presència. I és aquesta dignitat en la interpretació del seu repertori tan versàtil qui li ha assignat, en el transcurs dels anys, un dels llocs més privilegiats en el món de la música. Aquella perfecció que va commoure la il·lustre Flagstad, amb el pas dels anys ha madurat en el foc de l’experiència humana i en el reflex d’una sensibilitat exempta d’afectacions. Aquella gran jove que amb ulls sorpresos contemplava la vida segueix avui seduint-nos, tan sorpresa ella mateixa d’haver-se convertit en qui és: la gran artista.  Andre Gauthier de l’Académie Française