La dona que perdia tots els avions

A poques hores d’agafar el vol que l’ha de portar de tornada al seu país, la Sara seu a la porxada d’una vella casa colonial de la capital d’una illa tropical, on l’ha enviat l’empresa per a la qual treballa. La Sara es defineix com una turista professional, ja que viu d’hotel en hotel i de restaurant en restaurant, redactant informes per a empreses turístiques i asseguradores del primer món. Al seu costat hi ha dues maletes: una amb l’equipatge i la segona amb alguns objectes personals que ha extret d’aquesta casa, aparentment abandonada, i on va viure el seu difunt marit, mort a l’illa en estranyes circumstàncies. Després d’haver vist algunes fotografies que va fer el seu marit, la Sara ha perdut sobtadament la visió. Un home i una dona autòctons s’hi acosten, amb intencions inquietants, ambivalents i dubtoses, en què es fa difícil destriar el consol i de les pitjors amenaces. En el trànsit de la tarda fins a l’alba i en un procés de ceguera intermitent, s’aniran obrint clars i obscurs sobre la pèrdua íntima, la identitat i la petjada brutal i pertorbadora d’occident sobre aquest territori. Amb La dona que perdia tots els avions, Josep Maria Miró va obtenir el 2009 el XXXIV Premi Born de teatre que concedeix el Cercle Artístic de Ciutadella.