La última noche con mi hermano

La última noche con mi hermano

Un relat basat en fets reals es converteix en un cant a la vida, la fraternitat i l’amor

«Aquesta història neix d'una conversa que vaig tenir amb una amiga que havia perdut el seu germà el desembre de 2024. Parlant amb ella, em va explicar com havia estat l'última nit que havia passat amb el seu germà i se'm va ocórrer aquest títol», explica Alfredo Sanzol.

Aquest és el punt de partida de La última noche con mi hermano, un espectacle que transita entre la tendresa i la cruesa per explorar els vincles familiars i allò que queda per dir. Un relat íntim i vibrant sobre la vida, la fraternitat i l'amor de les persones que ens sostenen.

El dol per la pèrdua d’una germana o d’un germà és el que, socialment, rep menys acompanyament. És cert que hi ha moltes maneres de viure la germanor i també és cert que, sovint, es tracta de vivències marcades per la fredor i la distància. Però també és cert que, en molts casos, la relació entre germans és un pilar essencial en la vida de les persones, i la pèrdua de l’altre és una amputació real de l’ésser.


Aquesta és la història de la Nagore, una dona a qui diagnostiquen un càncer, i del seu germà Alberto, un home que rebutja la malaltia de la seva germana i que haurà d’aprendre a acceptar la seva mort. L’Alberto i l’Ainhoa tenen dos fills, la Nahia i l’Oier, i l’Ainhoa té un germà, en Claudio. És una família formada per tres parelles de germans amb vivències molt diferents sobre què és ser germans. Una família en què la Nagore, la dona que viu sola, és un eix essencial.


Alfredo Sanzol

Autoria i direcció

Alfredo Sanzol

 

Amb 

Elisabet Gelabert, Ariadna Llobet, Nuria Mencía, Biel Montoro, Jesús Noguero, Cristóbal Suárez

Escenografia 

Blanca Añón

 

Vestuari

Vanessa Actif

 

Il·luminació 

Pedro Yagüe

 

So 

Sandra Vicente

 

Música 

Fernando Velázquez

 

 

Caracterització

Chema Noci

 

Coreografia

Amaya Galeote

 

Producció

Centro Dramático Nacional, Teatre Nacional de Catalunya